MDN

Suscríbete a Turisme CV Magazine

5 AVANTATGES DE LA XARXA DTICV PER A EMPRESES TECNOLÒGIQUES I MUNICIPIS

En general, gestionar de manera intel·ligent el turisme d’un destí se sol associar amb l’anàlisi de les dades i la presa de decisions sobre la base d’aqueixa anàlisi. Aquesta precària i brevíssima descripció té parany. No és tan fàcil, ho sabem.

Abans de començar cal pensar, organitzar-se, coordinar-se i després llançar-se. Ens ajudarà seguir el model de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat Valenciana i ens serà útil la tecnologia. Però quina eina tecnològica ens serà més pràctica, més adequada? El millor seria provar-la abans de decidir, veritat?. Ara és possible gràcies als projectes pilot de la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat Valenciana creada per Invat·tur.

T’expliquem com i t’expliquem quins beneficis tenen per a les empreses i quins avantatges obtenen els destins. Ho veiem amb exemples desenvolupats a Finestrat, Castelló, Vinaròs, Peníscola i Morella.

DE QUÈ SERVEIXEN ELS PROJECTES PILOT DE LA XARXA DTICV A les EMPRESES TECNOLÒGIQUES?

David Giner, director de projectes d’Invat·tur, ens explica que “actualment hi ha 101 destins i 12 empreses tecnològiques o consultores en la Xarxa DTICV, un espai concebut per a la col·laboració entre destins i empreses i el testatge d’eines tecnològiques per a la gestió turística”.

Per a ser membre de la Xarxa, l’empresa ha de complir uns requisits (consultar ací). El principal és el compromís a fer gratuïtament una prova pilot de la seua tecnologia en un destí de la Xarxa en nivell 3 (el nivell més avançat en el desenvolupament del model de gestió turística intel·ligent). Però què obté a canvi l’empresa?

1.Metodologia LEAN: Millora de producte

“Finestrat ens ha permés provar per primera vegada la nostra eina en una Destinació Turística Intel·ligent. El primer que hem aprés és a conéixer la realitat d’un ajuntament” explica Cristofer Adrián, el director de desenvolupament de negoci de Itop, empresa de Tenerife. La seua eina, Curie Platform, ajuda a organitzar la gestió turística seguint les indicacions de la norma UNE per a Destinacions Turístiques Intel·ligents, però a l’hora d’aplicar-la a Finestrat s’ha adaptat quasi a mesura. “Més que saber si complíem la norma UNEIX, el nostre dia a dia requeria més un gestor de projectes que ens donara una visió global de tot el que s’està fent a cada moment” ens compta Miguel Ángel Catalán, director de la Smart Office de Finestrat.

“A Finestrat la relació entre tots els departaments municipals (turisme, urbanisme, policia, etc) és habitual, tenim un grup interdepartamental, però no teníem un suport de documentació comú amb uns fluxos d’informació ordenats” explica Miguel Ángel. Amb el projecte pilot, ara la seua oficina compta amb aqueix gestor on han introduït el seu pla director DTI: objectius, fites, calendari, agents implicats, etc per a realitzar des de l’eina tot el seguiment. Per exemple, Turisme i Urbanisme segueixen des d’ací tot el projecte per a obrir una nova oficina turística en la zona de la cala.

Escriptori de la plataforma Curie

Ara, a més, Finestrat controla el progrés del seu Pla de Sostenibilitat Turística en Destí des de la seua plataforma Curie. “El que ens està demanant Europa és un reporte mensual i un percentatge d’execució cada any. Curie ens optimitza molt el treball previ a aqueix informe mensual i el control dels nivells d’execució” apunta Català.

“A vegades la informació en un ajuntament no flueix com deguera i crec que aqueixa coordinació i tindre un lideratge fort és la clau de l’èxit en un DTI” opina Cristoffer, qui reconeix que treballar en aquest projecte pilot els ha suposat un gran aprenentatge i plantejar millores en la seua eina com és una major interconnexió entre fonts d’informació, “podríem integrar la connexió amb xarxes socials, amb les dades de consum energètic, d’aigua, de gestió de residus.”

El treball fet per Itop per a Finestrat està valorat en uns 12000 euros però a l’ajuntament no li ha suposat més cost que la implicació de dos dels seus tècnics que han aportat el seu coneixement a l’empresa i han permés millorar la seua eina.

A més, una vegada acabat el pilot, Finestrat ha decidit continuar usant la plataforma i paga 3500 euros/any pel seu manteniment.

Totes les dades sobre com funciona Curie Platform a Finestrat els pots consultar en el següent ebook:

Itop assegura que seguiran dins de la Xarxa DTI. “No hi ha res igual a Canàries i ens agradaria continuar col·laborant realitzant tallers de formació per als destins” afirma Cristoffer.

Miguel Ángel assegura que els projectes pilot en la xarxa són una gran oportunitat per a les tecnològiques que desitgen realitzar millores contínues en els seus productes seguint la metodologia LLIGEN, testant en la realitat la seua eina.

2. Màrqueting i prospecció de mercat

“Creem una eina per a fer gimcanes que funcionava molt bé i en 2020 decidim aplicar-la al sector turístic. Volíem fer la màxima difusió i descobrim la Xarxa DTI buscant per Internet sobre innovació i turisme en la Comunitat Valenciana, així que decidim presentar-nos a Invat·*tur” ens compta Ramón Martín, responsable de l’empresa catalana Gimcana digital.

Joc de la gimcana digital

La proposta de Gimcana Digital encaixava amb la voluntat de Morella, que, en paraules del seu alcalde Rhamsés Ripollés, vol apostar per tecnologia que oferisca noves experiències sobretot al turisme familiar. A més, aquest destí rural coincidia al seu torn amb el principal client de l’empresa: administració municipal i especialment “els pobles xicotets, que estan en el nostre ADN” diu Ramón.

Després de treballar amb els tècnics municipals de cultura i patrimoni, Gimcana Digital va crear un joc entorn del Papa Lluna i el rei Jaume I amb 12 enigmes que es poden anar resolent pel poble al llarg d’uns 70 minuts sense necessitat de descarregar cap app ni registrar-se en cap lloc, únicament accedint a una web.

Aquest projecte, valorat en 5000 euros i implantat en dos mesos, no ha costat res a l’Ajuntament de Morella però sí ha permés a Gimcana Digital obrir-se al mercat rural en la Comunitat Valenciana. “Ara comencem a treballar també en la Ruta 99 per a potenciar el turisme als pobles de menys de 100 habitants de la Comunitat” apunta Ramón.

Durant el projecte pilot des de juliol de 2021, 155 usuaris van realitzar la Gimcana. Ramón creu que l’habitual haguera sigut arribar als 400 usuaris i igualment l’alcalde “coincideix que el potencial és major, crec que té més recorregut del que hem vist”. En aquest sentit Rhamsés Ripollés assegura que enguany la integraran en l’estratègia de promoció i difusió d’experiències de turisme familiar al costat d’altres iniciatives com la Fuita Room que llançaran en el Museu de Dinosaures per a Pasqua.

Totes les dades sobre com va funcionar la Gimcana Digital a Morella les pots consultar en el següent ebook:

3. Sinergies i networking

Ser membre de la Xarxa DTICV suposa entrar en contacte no sols amb més de 100 destins de la Comunitat Valenciana implicats de manera activa en la gestió turística intel·ligent sinó descobrir també possibles sinergies amb altres empreses tecnològiques. “Conéixer destins i altres empreses de turisme intel·ligent és brutal, no podríem arribar a conéixer-los d’una altra forma i això és realment interessant ara que és necessari establir aliances per a optar als Fons Next Generation” assegura Ramón Martín.

Des de Brandmanic, el seu CEO, Luis Soldevila, ens conta que “estem cocreando un nou producte en col·laboració amb una altra empresa de la Xarxa, Quatechnion, per a portar el màrqueting de influencers als tòtems informatius presents en el destí i que siga un influencer el que realitze l’explicació del recurs”.

Aquesta empresa va entrar a la xarxa arran de la col·laboració amb Vinaròs i Castelló, que van poder provar l’eina de màrqueting de influencers de BrandManic per a una campanya dirigida al posicionament com a destins de turisme gastronòmic. “Ja havíem realitzat una altra acció amb influencers però la diferència en aquesta ocasió va ser que hem participat més en la selecció de influencers i hem comptat amb més informació de valor sobre ells” explica Gabriel Quesada, tècnic de turisme de Vinaròs.

L’eina de BrandManic mesura valors com l’audiència real, les impressions o el engagement de cada influencer i ofereix dades en temps real sobre l’efectivitat de cadascun, tant per a saber quin és el més efectiu com per a modular els continguts que publica durant la campanya en funció de si està o no complint amb els objectius marcats.

Seguiment dels continguts publicats sobre Castelló des de la plataforma Brandmanic

COM BENEFICIEN ELS PROJECTES PILOT DE LA XARXA DTICV Als DESTINS?

4. Comprovació gratuïta de resultats

En l’exemple de Brandmanic a Vinaròs i Castelló, el projecte va suposar una campanya amb 4 influencers per a Vinaròs i 3 per a Castelló durant dos mesos. Segons Quesada, “buscàvem incrementar notorietat i visibilitat i els informes testifiquen els resultats. S’havia acordat 15 publicacions com a mínim i finalment es van realitzar 111 aconseguint a 39.650 usuaris únics i s’ha augmentat el engagement i el nombre de seguidors del destí en xarxes socials”.

Pescaturisme en Vinaròs

També Castelló considera que el benefici ha sigut significatiu perquè el contingut distribuït pels influencers ha aconseguit ampliar el coneixement del perfil de @castellonturismo, ens diu Lorda Pallares, tècnic del patronat municipal de turisme, qui adverteix que era el seu primer contacte amb influencers turístics, “el retorn no ha estat malament però potser per a accions futures es treballa amb una altra metodologia i estratègia més adequada”.

L’ús de l’eina de Brandmanic va ser gratuït per als destins però segons Luis Soldevila, “aquesta contractació estaria valorada entre 5000 i 8000 euros i l’impacte publicitari aconseguiria un valor de 20.900 euros en el cas de Castelló i de 34.500 euros per a Vinaròs”.

Lorda apunta a més que el destí ha de tindre en compte la despesa en allotjament, menjars i activitats dels influencers a l’hora de plantejar aquest tipus d’accions, “el recomanaria a altres destins depenent del seu pressupost disponible”.

Totes les dades sobre com va funcionar la campanya de BrandManic per a Vinaròs i Castelló les pots consultar en el següent ebook:

5. Eines realment útils

Gabriel Quesada afirma rotund que desenvolupar aquest tipus de projectes pilot suposa una gran oportunitat per a generar eines que donen resposta a necessitats concretes i realment milloren la gestió dels DTI. “Hi ha propostes que poden ser molt vàlides en “laboratori” però amb seguretat serà necessari adaptar-les a la realitat de la gestió del dia a dia i és fonamental que els destins puguen ajudar a modelar les prestacions de l’eina”, apunta Quesada.

“Els projectes pilot de la xarxa són experiències que acosten les necessitats del destí i la tecnologia. Si no coneixem les inquietuds del destí en el terreny no les podem traslladar a nivell digital” coincideix igualment Juan Carlos Martínez, CEO de Atribus, eina d’escolta i monitoratge digital que va desenvolupar una prova pilot a Peníscola.

En aquest cas, Peníscola necessitava entendre les noves motivacions del turista arran de la Covid i la major consciència sostenible, compte la regidor de turisme, Raquel París.

Peníscola

Segons Juan Carlos, el monitoratge en línia amb Atribus va confirmar que el perfil del turista de Peníscola és principalment familiar, nacional o francés i la major part dels comentaris, el 40%, es referien a l’oferta de sol i platja. Però també van descobrir que hi havia un 25% de comentaris sobre cultura i un 12% que feien referència a activitats esportives i de naturalesa.

Aquesta informació els ha donat claus per a enfocar més la seua comunicació en aquests productes que poden ajudar a la desestacionalització. «Posem el focus a destacar el valor afegit que suposa ser, a més d’un destí de costa, un dels pobles més bonics d’Espanya, comptar amb la singularitat del barri antic en la península rocosa o comptar amb extensos quilòmetres de Parc Natural com és la Serra de Irta» compte la regidor de turisme.

Serra d’Irta

Raquel París considera útil aquest tipus de plataformes: «sobretot és recomanable per a aquells destins que no tenen una línia estratègica marcada, ja que amb aquest suport és molt més senzill comprendre al teu públic objectiu.» L’experiència va ser tan positiva que van decidir contractar l’eina 5 mesos més.

Juan Carlos afig a més que a ells el treball amb Peníscola també els ha permés millorar el diccionari de keywords de la seua eina a l’hora de rastrejar comentaris sobre turisme de naturalesa, un producte que no havien treballat tant com el sol i platja.

Totes les dades sobre com va funcionar el projecte de Atribus per a Peníscola les pots consultar en el següent ebook:

Tant destins com empreses coincideixen a valorar molt satisfactòriament el treball en la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la Comunitat Valenciana. Les empreses Itop de Canàries i Gimcana Digital Catalunya afirmen que no troben res semblant en la resta d’Espanya. Els destins consideren que els seria difícil avançar en la gestió intel·ligent sense el suport tècnic de la Xarxa i el coneixement compartit. Miguel Ángel, de Finestrat, creu fins i tot que els membres haurien de tindre més contacte i reunions periòdiques. Gabriel, des de Vinaròs, assegura que “és el millor exemple de treball en xarxa al costat de la Xarxa Tourist Info i donat el creixement en destins que està experimentant, seria necessari dotar-la cada vegada de més recursos”.