MDN

Suscríbete a Turisme CV Magazine

TURISME RURAL PER A FRENAR LA DESPOBLACIÓ

Existeix una fórmula per impedir la despoblació de les zones d’interior a través del turisme rural? Com poden desenvolupar els municipis una oferta atractiva per dinamitzar el seu territori? Diversos factors combinats poden generar estructures sostenibles que permetan crear ocupació i arrelament al territori.

“PER A DINAMITZAR EL TERRITORI CAL IMPULSAR ACCIONS MULTISECTORIALS”

“Hem de donar per superat el municipalisme i abordar el tema del territori”. Ho diu Aitana Camps, agent de desenvolupament local i gerent del Grup d’Acció Local Turia-Calderona, amb una dilatada experiència en el mitjà rural i en la gestió d’ajudes LEADER. “Per a açò, és necessària una sintonia entre els alcaldes de cada mancomunitat per a treballar de manera conjunta i traure avant plans que afavorisquen la creació d’una oferta transversal”, afig la tècnic.

Aitana presta serveis a cinc comarques i 44 municipis de la província de València. Coneix bé la competència que es genera entre localitats veïnes. “És una lluita constant per portar-se al seu poble dotacions. Tots volen tenir piscina, biblioteca, pavelló. Però tenim tan poques persones que moltes d’aqueixes infraestructures creades no generen prou demanda. Hi ha coses no tan plenes de formigó que serien més efectives”, assegura. Per açò, aposta per un model col·laboratiu: “Si realment volem dinamitzar el territori cal impulsar actuacions multisectoriales i fomentar que la gent participe. És fonamental teixir aliances, treballar supramunicipalment”.

El turismo de interior permite descubrir al visitante rincones que parecen detenidos en el tiempo.

El turisme rural permet descobrir al visitant racons que semblen detinguts en el temps.

Per a açò, és necessari que cada municipi pose el seu patrimoni en valor: història, gastronomia, naturalesa. “Fa quinze anys la gent anava a una casa rural d’un poble xicotet i es quedava allí una setmana. Ara se cerquen experiències, activitats determinades. La ubicació és secundària, el principal és l’oferta. Si cada ajuntament treballa per a ell solament no va a poder retenir als turistes durant una setmana”. Tot factor diferencial juga a favor del territori: paisatge, indústries agroalimentàries, pintures rupestres, jaciments arqueològics, activitats de muntanya i esportives. I cal combinar-ho amb instal·lacions i serveis d’hostaleria de qualitat recolzats en la gastronomia local perquè les persones mengen en un lloc, sopen en un altre, facen una ruta en un altre i es banyen en un riu de la mateixa zona. “Són estratègies comunes per a fer marca i redunden en la filosofia de territori”, conclou Aitana.

“ELS AJUNTAMENTS HEM DE FER DE GUÍA PER AJUDAR A TOTES LES INICIATIVES”

Els plans de Dinamització i Governança Turística que impulsa Turisme Comunitat Valenciana són una de les millors eines que tenen els ajuntaments, segons Ramiro Rivera, alcalde de Titaguas i president de la Mancomunitat de l’Alt Turia, que compta amb un d’aquests plans. “El turisme pot ajudar moltíssim com una política transversal per a evitar la despoblació i atraure a la gent més jove. No és la solució, però sí una eixida i un complement. Els ajuntaments hem de fer de guies per a ajudar a totes aqueixes iniciatives i complementar així ofertes locals. Si hi ha gent que té iniciativa i l’ajuntament no acompanya, tindran més dificultats. Altres administracions també podrien donar facilitats amb una reducció de les quotes a la Seguretat Social o bonificacions en l’IRPF i la quota d’autònoms”, proposa.

Rivera creu que el turisme rural “ha d’anar aparellat d’una bona política local agroalimentària i ambiental. Unes muntanyes cuidades i uns bons serveis solament es poden mantenir si ací viu gent. Les mancomunitats existeixen per una necessitat de prestar polítiques que localment els municipis no poden dur a terme. Aquesta legislatura es demostra que amb el suport que donen Turisme Comunitat Valenciana i les diputacions es poden fer més coses”. L’alcalde de Titaguas coincideix amb l’ADL Aitana Camps: “És bàsic per als pobles xicotets estar units. Està de moda la divisió però açò no té futur, és una cosa que caurà per si soles”.

Fa quinze anys, la gent anava a una casa rural d’un poble xicotet i es quedava allí una setmana. Ara se cerquen experiències, activitats determinades

TURISME RURAL: MÉS ENLLÁ D’UNA EXCURSIÓ O UN CAP DE SETMANA

Javier Simón pertany a una família hostelera que regenta dos hotels a Sogorb, a l’interior de Castelló. Un d’ells, Martín l’Humà, té vocació de parador, ja que està en un edifici de 400 anys rehabilitat. “Gestionem 81 habitacions i tenim 31 treballadors fixos, que amb els eventuals que contractem en els becs d’activitat poden arriben a superar la cinquantena. I el 90% d’ells resideixen en la comarca”, puntualitza.

El turisme rural ofereix oportunitats como vore este ecomuseo a Aras de los Olmos.

L’Ecomuseo d’Aras de los Olmos, a la comarca de l’Alt Túria.

Simón posa en relleu la importància de complementar l’oferta hotelera: cafeteries, terrasses, comerços que òbriguen també els caps de setmana… Els hotels de Simón tenen una ocupació mitjana del 85% de divendres a diumenge però, segons ell, el turisme rural “no se sosté si no tens una estructura empresarial que et done suport els dies laborables: comercials, muntadors, executius que isquen a menjar, encara que siga el menú del dia. Nosaltres sobrevivim sent molt agressius, tenint contacte amb empreses del Port de Sagunt. Ens envien executius que sopen i dormen ací; amb açò no guanyem però no perdem i tenim una ocupació que ronda el 45%. L’hivern és molt llarg”.

“TOTES LAS RUTES QUE ORGANITZEM TENEN ALMENYS UNA PERNOCTACIÓ”

José Manuel Almerich, expert en turisme rural i autor de llibres com Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit, creu que l’interior d’Alacant té “un potencial enorme, que està permanentment alimentat pel flux des del litoral, sobretot per la proximitat de ciutats turístiques com Dénia, Calp o Benidorm”.

La seua agència Mapa de Ruta organitza activitats de turisme rural respectuoses amb l’entorn, com l’excursionisme paisatgístic i cultural o el cicloturisme. “Sempre amb la premissa que siguen mínim una o dos nits, ja que és l’única forma que el visitant puga contribuir al desenvolupament econòmic de la zona amb la pernoctació, els menjars o sopars. De gens servirà una excursió d’un dia per una sendera marcada, si els turistes mengen en la muntanya i tornen a la vesprada al seu lloc d’origen. Almenys cal gaudir d’un menjar en algun lloc de la població que destaque per la seua gastronomia tradicional completant així la visita turística i si és passant una o més nits, millor. D’aquesta manera es compensa l’esforç dels municipis que fan inversions en el disseny de rutes, senyalització de les mateixes i manteniment de les senderes”.

A més dels Plans de Governança i Dinamització, Turisme Comunitat Valenciana treballa també en el projecte CreaTurisme. Un pla centrat en l’impuls de nous productes vinculats al territori. D’aquesta manera, se cerca el desenvolupament de noves rutes culturals. L’objectiu és posar de rellevància el patrimoni o la història d’una zona determinada. Però també la seua gastronomia, la seua riquesa natural i paisatgística o la seua oferta esportiva. El seu objectiu, en el qual es treballa de forma conjunta amb ajuntaments i empreses locals, és oferir experiències que puguen gaudir-se durant tot l’any i que resulten atractives per a diferents segments i mercats, tant a nivell nacional com internacional. La Comunitat Valenciana és un territori divers, plural, dinàmic i acollidor, amb milers de propostes de valor perquè ens escullen.

Temas enlazados | ||