“Camilo aporta una alegria i unes ganes a l’equip que, sincerament, hui dia no me les aporta cap de les persones que tinc en plantilla. Es relaciona molt bé amb qualsevol persona de l’hotel. Aporta pau, tranquil·litat, és espontani, extravertit, tots el coneixen i a qualsevol que li preguntes et diu que està encantat amb ell”. Són paraules de Jorge Lepe, director de l’Hotel Cimbel de Benidorm, on treballa Camilo, un xic de 33 anys amb Síndrome de Down que ja porta més d’un any com a auxiliar en la cuina de l’hotel.
Més del 75% de les persones amb discapacitat ocupades en la Comunitat Valenciana estan contractades en el sector serveis segons la Guia d’Inserció Laboral de Persones amb Discapacitat en el Sector Turístic de Turisme Comunitat Valenciana.
Malgrat això, les empreses encara troben obstacles per a contractar aquests professionals i solen ocupar llocs de rang més baix o allunyats de l’atenció al públic. Encara així, el sector turístic és conscient també dels avantatges, no sols per les bonificacions fiscals d’aquesta mena de contractació sinó també per la seua aportació al clima laboral i la cultura organitzativa. No obstant això, consideren elevat el cost de l’adaptació del lloc de treball. Davant aquesta barrera, Turisme Comunitat Valenciana ha posat a la seua disposició l’esmentada Guia. El manual ha sigut elaborat en col·laboració amb la Universitat d’Alacant sota la direcció de la professora Raquel Huete i va ser presentat el mes de juny passat.
La Guia d’Inserció Laboral de Persones amb Discapacitat analitza les capacitats, tasques i adaptació que requereixen 17 llocs de treball diferents del sector turístic. Analitza treballs en administració, restauració (cuina i menjador), allotjament (neteja) i guies turístics o de museus. A més, incorpora un llistat d’eines o tecnologies de suport que les empreses poden adquirir per a facilitar aquesta inserció laboral.
Però com s’està portant a la pràctica aquesta inserció? què passa en la realitat empresarial?
Parlem amb organitzacions, com Cocemfe, i empreses com l’hotel Cimbel, un establiment de 4 estreles a Benidorm, i la Fonda La Llotja, situat a Herbers, Castelló. Aquest últim és una fonda que ofereix també allotjament i és gestionat per una ONG que ofereix formació i ajuda en la inserció laboral de persones amb malalties mentals, entre altres col·lectius.
COM S’ADAPTA EL TREBALL EN TURISME PER A L’EMPLEAT AMB DISCAPACITAT
Segons l’experiència de Cocemfe Alacant, la major part de persones amb discapacitat que treballen en turisme ho fan en hostaleria. “En 2022 quasi totes les ofertes que reberem van ser d’auxiliar de cuina o cambrers, però és cert que en la nostra borsa d’ocupació hi ha només un 5% de candidats que s’ofereixen per a treballar en hostaleria o turisme perquè es requereixen moltes hores, molt de temps dempeus, esforç físic, saber idiomes, etc” ens compta Noelia Moreno, responsable del Servei d’Intermediació Laboral de Cocemfe Alacant. Ara bé, davant l’escassetat de personal en el sector, Noelia reconeix que “quan entra un perfil d’hostaleria la contractació és pràcticament automàtica”.
En la Fonda La Llotja, Jose (nom fictici triat per a preservar la identitat de la persona), té una discapacitat psíquica i treballa com a auxiliar de cuina, igual que Camilo a l’hotel Cimbel. Els dos han realitzat les seues pràctiques formatives en aquests establiments i finalment han sigut contractats.
La Xarxa CdT ofereix formació específica en col·laboració amb Asindown i la Fonda La Llotja, que funciona també com a centre de formació, ofereix classes de cuina en el mateix establiment i facilita la realització de cursos en el CdT de Morella-Els Ports.
En els casos de Camilo i Jose la principal adaptació que s’ha realitzat en el lloc és la reducció de la jornada i la selecció de tasques.
“Camilo té un contracte de mitja jornada, de dilluns a divendres de 9 a 13h. No és un horari habitual en cuina però l’hem adaptat a les seues necessitats i al transport que ha d’agafar per a arribar” explica el director de l’hotel Cimbel.
Javier Vilalta, responsable La Llotja, explica que Jose també realitza “una jornada diària de 4 hores però ho combina amb un altre treball en una altra empresa”
El director del Cimbel i el cap de cuina d’aquest hotel, Iván Serrano, expliquen que han hagut d’adaptar les tasques de Camilo. “Durant les pràctiques que va realitzar amb nosaltres vam veure ja quins treballs podia realitzar i, d’acord amb el seu professor i l’orientació de Asindown, adaptarem les seues funcions. Camilo ens ajuda principalment amb la preparació de la brioixeria o de les ensalades, munta la fruita en el bufet…” diu el director. “No usa ganivets ni toca el foc. Fa tasques repetitives i hem d’anar amb compte per la seua seguretat, encara que ara ja no necessita tanta supervisió” compta el cap de cuina. Encara així, reconeixen que Camilo és polivalent i sempre s’ofereix a ajudar en altres tasques.
TOT UN ALLOTJAMENT CREAT PER A LA INSERCIÓ
El cas de la Fonda La Llotja és diferent perquè és gestionat per l’ONG Àmbit i naix precisament amb l’objectiu de la formació i reinserció sociolaboral de persones amb malaltia mental, migrants o persones judicialitzades, que ja han complit condemnes. D’aquesta manera, segons ens compta Javier Vilalta, la major part dels empleats té contracte de “ocupació amb suport” i disposen de l’ajuda d’una treballadora social, una educadora i una integradora social.
Aquest hotel es concep com un centre de formació pràctica per a aquests col·lectius amb la finalitat de demostrar la seua competència professional en el sector i acabar treballant en el mateix establiment o en uns altres i dinamitzar turísticament zones d’interior amb el risc de despoblació. “Hi ha ja hotels, com l’Hotel Torre del Visco, que ens ha sol·licitat personal i alguns municipis ens han oferit les concessions dels seus bars o restaurants” compta Javier. De fet la Fonda La Llotja, amb 8 habitacions i restaurant, és una concessió de l’Ajuntament d’Herbes que es va quedar deserta a l’agost de 2022 i que el consistori va oferir a l’ONG que dirigeix Javier per 360 euros al mes.
Part de l’equip de la pensió de La Llotja
La Llotja té 6 persones contractades i ha rebut suport institucional per la seua fi social però a partir d’aquest mes de setembre, diu Javier, “les nòmines ja han d’eixir únicament del negoci de l’establiment”. Ara bé, Vilalta es mostra optimista i veu el projecte econòmicament viable perquè únicament porta en promoció uns mesos i aconsegueix un 50% d’ocupació mínima tots els caps de setmana. A més, Els Ports, la comarca on se situa, i La Matarranya, la comarca confrontant, són zones d’afluència turística, es necessiten aquests serveis i aquests professionals.
BENEFICIS DE CONTRACTAR PERSONES AMB DISCAPACITAT EN TURISME
MENYS COST LABORAL
“Quan et plantegen una persona amb discapacitat per a treballar en cuina, en un primer moment, espanta. És cert que he hagut de crear un lloc per a encaixar a aquesta persona, si no les seues tasques estarien repartides entre la resta del personal. A més, hi ha tasques que no pot realitzar. Això pot veure’s com un cost, un hàndicap, però cal tindre mentalitat oberta. Camilo no fa les mateixes tasques, però tampoc genera els mateixos costos laborals, així que al final és un win-win” assegura el director de l’Hotel Cimbel.
Les empreses de més de 50 treballadors, com aquest hotel, han de complir amb una quota del 2% de la contractació amb persones amb discapacitat i els seus contractes, com el de Camilo, disposen d’ajudes i bonificacions fiscals.
Segons Noelia Moreno, de Cocemfe Alacant, si l’empresa no pot complir amb aquesta quota, ha de justificar davant el servei d’ocupació autonòmica Labora que no troba professionals i obtindre un certificat d’exempció. “Ara bé, haurà de complir amb altres alternatives com contractar serveis o productes a centres especials d’ocupació o realitzar donacions o patrocinis”.
En tot cas, la contractació d’aquests col·lectius suposa per a l’empresa rebre ajudes o beneficiar-se de bonificacions en les quotes a la Seguretat Social, com detalla Cocemfe Alacant en el seu web.
MILLOR ACTITUD I CLIMA LABORAL
Lorena Torres, de Asindown Alacant, deia en la presentació de la Guia d’Inserció Laboral que “les empreses els conten que els alumnes que s’integren laboralment fan que tot l’equip millore. Venen les empreses a buscar-los. Ja hem aconseguit 34 insercions laborals”.
“Quan veus a aquesta persona, que no ha fallat ni un dia, que arriba sempre amb ganes i alegria, la seua manera de sentir-se realitzat, canvia la teua percepció dels problemes” reconeix Jorge Lepe. “El primer que fa Camilo quan arriba al matí és fer-nos una abraçada a cadascun. Això no ho fa ningú. Té una calidesa impressionant” afig Iván, el cap de cuina del Cimbel.
Iván Serrano, cap de cuina i Juan Guijosa, cuiner, juntament amb Camilo
Jorge diu que renovaran el contracte a Camilo fins al màxim legal de 3 anys. Reconeix que la seua contractació respon a obligacions legals però, una vegada vista l’experiència tan positiva en la part actitudinal i de clima laboral, continuaran comptant amb ell i amb persones com ell.
També en La Llotja es comparteix aquesta sensació però fins i tot en la relació amb els clients. “Hi ha un clima especial amb els clients i veïns, el poble és molt xicotet i s’ha establit una relació d’afecte i reconeixement mutu. La major part dels veïns estan encantats perquè se senten millors com a societat” explica Vilalta. “Totes les persones són iguals. Si no fem el primer pas, no educarem a la societat”
El director del Cimbel coincideix que tindre a Camilo entre ells “ens ha fet conscienciar-nos a tots una mica. Veure les coses diferents, veure que tots som persones”.
Javier Vilalta, director de La Lltja, amb els empleats
LA SOSTENIBILIDAD SOCIAL COMO FACTOR DE COMPETITIVIDAD
En la presentació de la Guia d’Inserció Laboral, Raquel Huete, professora de la Universitat d’Alacant i responsable de l’elaboració d’aquest manual, reconeixia que “en una indústria com la turística on la imatge juga un paper important, hi ha encara molta discriminació” i no és fàcil trobar professionals d’aquests col·lectius en llocs d’atenció al públic.
Però tant Jorge com Javier veuen el futur diferent. Creuen que aquest valor social i humà pot fer a una empresa més competitiva. Igual que la sostenibilitat ambiental és ara un factor de competitivitat i es difon públicament, la sostenibilitat social pot arribar a ser també un valor diferencial
“Nosaltres treballem amb persones que venen de situacions traumàtiques o amb diversitat funcional, ens hem adonat que la ciutat pot ser hostil per a la seua segona oportunitat” explica Vilalta, però creu que el projecte de La Llotja en una zona rural com Herbers serà viable, competitiu i demostrarà que és possible la inserció laboral d’aquestes persones en municipis amb el risc de despoblació i contribuir a la seua dinamització econòmica.
Empleats treballant en un acte a la pensió La Llotja
El director de l’hotel Cimbel creu que la inclusió laboral sí que és una cosa que pot considerar el client com a valor diferencial. “Camilo fa tasques en la cuina però a vegades ix al bufet. Els clients ho valoren positivament i fins i tot rebaixen el seu nivell d’exigència i perdonen més si hi ha algun error. L’any passat vam tindre una cambrera amb discapacitat psíquica que va realitzar les seues pràctiques ací i l’experiència va ser positiva”, diu Jorge.
“Si em proposen contractar una persona cega com a recepcionista, en principi tindria reticències però deixa’m que ho posem en pràctica, que vegem si és possible. Estic convençut que qualsevol lloc podríem adaptar-lo. És més, si hi ha associacions que lligen aquest reportatge, que es posen en contacte amb nosaltres”, diu el director de l’hotel Cimbel.