Cada vegada més destinacions turístiques apliquen mesures per a reduir l’impacte ambiental: reciclatge de residus, energies renovables, mobilitat sostenible…però com sabem si el que reduïm per una banda no ho estem emetent per un altre? podem conéixer any rere any quant hem reduït el nostre impacte?
Mesurar la petjada de carboni ens ajuda a conéixer on es generen les emissions, on actuar i com reduïr. És un indicador fonamental en qualsevol estratègia de sostenibilitat. T’interessa conéixer com mesurar-la? T’expliquem com calcular la petjada d’una destinació turística segons el seminari web oferit per Invat·tur a l’octubre.
El webinar el va impartir Virginia Sarobe, directora de sostenibilitat de Bioscore, empresa associada a la Xarxa de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la C. Valenciana, i presentat pel director de Invat·tur, Jordi Bataller.
¿QUÈ ÉS LA PETJADA DE CARBONI I COM ES CALCULA?
La petjada de carboni és la quantitat de gasos d’efecte s’hivernacle que genera una organització, una activitat, un territori… S’expressa en CO2 equivalent i es calcula multiplicant els consums pel factor d’emissió del contaminant consumit. Per exemple, es multipliquen els litres de gasoil que es gasta en una activitat pel factor d’emissió del gasoil utilitzat.
S’ha de triar un factor adequat: representatiu de l’activitat, el lloc i el període que estem calculant. Es poden obtindre en la web del Ministeri per a la Transició Ecològica o en les factures o documentació dels proveïdors. En el cas de gas o electricitat sol aparéixer en les factures.
Cal tenir en compte que aquests factors poden canviar amb el temps segons siga la font de producció. Per exemple, la electricitat es genera per una combinació, un mix, de fonts que no és fix. Pot pujar o baixar la proporció de renovables i això influeix en el seu factor d’emissió.
¿ES POT MESURAR LA PETJADA DE CARBONI DEL TURISME?
L’activitat turística genera emissions des de múltiples fonts al llarg de tota la cadena del viatger. És difícil que cap actor puga controlar i per tant mesurar totes elles.
Existeix una metodologia anomenada Global Protocol for Community que té com a unitat d’anàlisi un territori delimitat geogràficament. Ara bé, si el que volem és mesurar específicament el turisme en el nostre destí tampoc és fàcil d’aplicar. És complicat definir quins consums tenim en compte: quina activitat d’un restaurant és turística? quin ús d’un transport fan els turistes i quin ús fan els residents?
Virginia Sarobe deixava clar que, en tot cas, “l’objetiu no és tindre la petjada perfecta ni completa des del principi”. Es pot avançar parcialment i pas a pas.
¿COM ES CALCULA LA PETJADA DE CARBONI D’UNA DESTINACIÓ TURÍSTICA?
- Delimitar el perímetre
- Definir l’abast
- Mesurar i crear un sistema de mesurament comú
DELIMITAR EL PERÍMETRE DE CÀLCUL
Abans de calcular la petjada, hem de definir el perímetre, fins a on arribarem: que mesurarem, quines activitats, en quin període, en quin lloc. Per exemple, triem mesurar les emissions d’un hotel en un any concret i per a tota la seua activitat en tot l’establiment, elegim mesurar únicament les emissions del servei de restaurant, etc.
Aquesta delimitació ens servirà per a poder comparar amb rigor el mesurament any rere any i veure l’evolució.
També hem de definir quina metodologaa de càlcul utilitzarem. La ISO 14064 i al protocol GHG (GreenHouse Gas) són les referències. Aquest protocol organitza les emissions en 3 nivells d’abast.
DEFINIR L’ABAST
Una vegada definit el perímetre, hem de seleccionar l’abast, fins a on arribem. Es determinen 3 nivells:
Abast 1:
Es refereix a les emissions directes de fonts propietat de l’organització o baix el seu control. Per exemple, calderes, vehicles, fugides de refrigerants, combustibles en cuina, etc
Abast 2:
Són les emissions associades a la energia adquirida, que comprem: electricitat, calefacció, etc. La emissió es produeix físicament en altre lloc, en el lloc on es produeix la energia, però està associada a la nostra activitat perquè consumim eixa energia. La emissió no ix de la meua organització però succeeix perquè compre eixa energia.
Abast 3:
Són les emissions que estan dins de la nostra cadena de valor però no es produeixen en la nostra organització, les generen els nostres proveïdors, clients o empleats. Per exemple, les compres que facen els turistes, els desplaçaments dels nostres treballadors, etc. La emissió no la genera directament la meua organització però ocorre a conseqüència de la meua activitat.
Diferenciar el mesurament per abast ens indica on es concentren les emissions, quina capacitat d’acció tenim sobre elles i ens permet establir prioritats.
COL·LABORACIÓ, ARMONITZACIÓ I MEDICIÓ
Les emissions indirectes d’abast 3 tenen un pes enorme en el turisme. Les fonts d’emissió són moltes i molt distintes en una destinació turística. No serveix sumar les petjades calculades pels diferents actors implicats en el turisme de la destinació perquè els seus criteris, factors i delimitació poden ser diferents. És necessari establir uns criteris i regles prèvies per a poder sumar després. La col·laboració público-privada a nivell de destí és fonamental per a calcular una petjada de carboni rigurosa.
Per on començar llavors?
Virginia recomanava començar recopilant la informació ja disponible, quines dades tenim i de quines fonts, i avançar des d’ací. Delimitar les principals fonts d’emissió sobre les quals actuar, identificar com aconseguir les seues dades, calcular la petjada de carboni de les fonts baix el nostre control i establir col·laboració entre agents públics i privats per a crear un sistema de medició comú i compartir datos.
Una vegada es mesura i s’obtenen les dades, s’han d’extraure indicadors que mesuren l’evolució i l’èxit de les mesures de sostenibilitat que està prenent el destí. El més pràctic és relacionar la quantitat d’emissions amb altres indicadors com nombre de turistes, pernoctacions, etc. Així es pot extraure quina contaminació es produeix i si es redueix encara que puge el turisme. Si amb el mateix nombre de turistes, baixen les emissions és perquè estem prenent mesures eficaces.
“La petjada d’un destí no es calcula en un despatx, necessita informació de tots els actors” deia la responsable de Bioscore. Per això, afirmava Virginia, els destins de la Xarxa DTI-CV, que han adaptat la gestió turística al model DTI (Destinació Turística Intel·ligent) i disposen de metodologia per a la governança público-privada i l’ús de tecnologia i innovació, parteixen d’una millor situació per a avançar en el mesurament.