“Em vaig endinsar en com treballaven en la barra, com es relacionaven amb el client internacional, quin era el seu celler… Tractava d’anar darrere d’ells escoltant i observant per a adaptar-me. Intimida molt eixir de l’escola sabent teoria però en el moment em vaig relaxar i vaig entendre quin era el meu rol, només havia de fer el mateix que a l’escola”. L’escola de la qual parla Javier Parreño és la Xarxa de Centres de Turisme de Turisme Comunitat Valenciana.
Javier va estudiar en el CdT de València el curs de bar/cafeteria i servei de restaurant en 2013 i el curs de sommelier en 2017. Les seues pràctiques les va realitzar a l’hotel Westin de la ciutat. Va entrar i ja no va eixir. “No vull que te’ns escapes” li va dir la primera maitre de l’hotel quan només portava 2 setmanes en pràctiques. Ara porta ja 7 anys i considera l’hotel com la seua casa.
“Quan ixes al món laboral et sents una mica xicoteta” coincideix Naomi Martínez, qui també va estudiar el curs de serveis de restaurant. El simple fet de portar bé una safata ja és una habilitat complexa. Naomi ho recorda bé, “encara que semble simple, és del que més m’ha servit en el dia a dia del restaurant.” Les seues pràctiques les realitza enguany en la arrocería Alqueria de la Font d’en Corts de València.
Naomi treballava com a recepcionista en un hotel d’Eivissa però la pandèmia va truncar aquesta eixida laboral i va pensar a realitzar el curs per a obrir-se pas de l’hoteleria a l’hostaleria. Javier treballava en hostaleria, en el bar del seu pare, però en fer el curs en el CdT va voler provar la restauració en un hotel. “Si teníem idiomes el tutor de pràctiques ens suggeria triar hotels. Jo ho tenia clar. Un lloc gran sempre necessita gent i les pràctiques és una manera de cridar l’atenció per a ficar-te a treballar”, assegura Javier.
HOSTALERIA EN LA XARXA CDT: APRENDRE I TREBALLAR
Javier i Naomí són exemple dels centenars d’estudiants que passen cada any pels CdT de Turisme Comunitat Valenciana buscant una eixida laboral en l’hostaleria o millorar la seua qualificació professional. Molts comencen desocupats; quasi tots es tallen el primer dia que aprenen a usar el ganivet, uns altres fins i tot es queden tancats en el congelador, compte rient el professor del CdT València, Jose Luis García Mascaraque; però la majoria aconsegueix el seu treball al final.
Raquel Medrano, responsable de pràctiques de CdT València, assegura que «uns 300 alumnes passen anualment per les seues aules i en l’últim exercici la inserció laboral estimada es va situar entorn del 70%”. Els cursos de Cuina i Servei de Restaurant inclouen 80 hores de pràctiques en empreses, explica Raquel, i els propis alumnes, amb l’ajuda del tutor, trien on volen realitzar-les. “Donada la situació que la covid ha provocat, moltes empreses o estaven tancades o no podien assumir personal en pràctiques però Jorge, el nostre tutor, ens va ajudar molt a trobar un bon lloc” recorda Naomi.
Maica Nadal, gerent de l’Alqueria de la Font d’en Corts de València, diu que ella mateixa és la tutora del personal en pràctiques i que cada alumne és assignat com a ajudant d’un empleat.
Aquestes pràctiques permeten als alumnes treballar en les diferents àrees i tasques del restaurant i són d’un valor excepcional en la inserció laboral. “Habitualment comptem amb els estudiants com a extres si sorgeixen necessitats puntuals i si existeix una vacant, són els primers en els quals pensem” afirma Álvaro Sánchez, responsable de recursos humans de l’Hotel Westin.
LA XARXA CDT: PASSIÓ, RECURSOS I CONEIXEMENT DEL DESTÍ
Però també en les classes els alumnes reben formació molt aplicada i directament de professionals en actiu, que també acaben contractant entre els seus propis alumnes. José Luís García Mascaraque, responsable del restaurant de l’IVAM a València i professor de la Xarxa CdT des de 2003, comenta orgullós que tots els de l’equip de cuina del seu primer restaurant van ser alumnes seus.
“El que més em va agradar va ser trobar a professors que eren professionals dins del sector i transmetien passió pel que feien. En la primera setmana em van contagiar les ganes de fer les coses bé, em van contagiar la seua passió i vaig descobrir que volia ser com ells. A més, érem un grup molt bo. Tinc molt bons records. La veritat que no recorde gens dolent. Si he de dir una cosa dolenta és haver de fer litres i litres de suc de taronja quan tocava cafeteria, però fins i tot d’això tinc bons records” assegura somrient Javier Parreño.
José Luís García Mascaraque explica que, a més de les habilitats i coneixements propis de l’hostaleria, és important transmetre passió i valors per al treball diari, “responsabilitat, memòria, organització, treball en equip, gestió del temps, gestió de l’espai de treball…”, assegura que són fonamentals donat l’alt nivell d’estrés en aquesta professió.
Segons el responsable de recursos humans de l’hotel Westin, tots els alumnes que han passat per l’hotel demostren interés i ganes d’aprendre però, dels que arriben des del CdT, destaca un valor addicional: “hem vist que presenten un plus extra a altres centres, ja que els alumnes en la seua majoria són de València i coneixen tant la gastronomia com la ciutat, la qual cosa aporta un valor afegit a l’hora d’atendre clients que vénen de turisme”
García Mascaraque és professor en altres centres d’hostaleria i no veu diferències formatives importants, però sí que és rotund en afirmar que la Xarxa CdT compta amb mitjans i matèries primeres superiors: “l’alumne, quan acaba la seua formació, ha pogut treballar amb material d’última tecnologia i matèries primeres de gran diversitat i qualitat, superant amb escreix a tots els centres on jo he impartit formació.”
EL FUTUR LABORAL: MENYS CANDIDATS PERÒ MÉS PROFESSIONALS
Tant Maica Nadal com Álvaro Sánchez reconeixen que actualment, arran de la pandèmia, és difícil trobar personal per a treballar en turisme i hostaleria, principalment personal qualificat. “Entenem que durant aquesta aturada molts candidats han enfocat la seua carrera professional cap a altres sectors o s’han format en altres especialitats” comenta el responsable de Recursos Humans del Westin. La gerent de l’Alqueria de la Font d’en Corts creu, a més, que la discontinuïtat en els horaris i la inestabilitat, unida a les prestacions públiques extraordinàries, fan poc atractives les ofertes laborals en l’hostaleria actual.
Segons Álvaro, “en el futur, la branca de l’hostaleria estarà més especialitzada però no obstant això hi haurà menys professionals”. Javier Parreño també aposta per la qualificació i especialització: “veig el futur de la professió amb ganes de créixer, molta gent amb ganes de no ser un portaplatos i amb ganes de saber per què faig això o com està fet l’altre.”
Parreño creu a més que hauria d’exigir-se una titulació obligatòriament per a poder treballar en hostaleria, “encara veig molta gent que no va estudiar res en relació amb l’hostaleria però que es cola per tindre idiomes. No deixa de ser intrusisme. Algú sense permís de conduir no hauria de tindre cotxe. En hostaleria hauria de ser igual”
NO PARAR D’APRENDRE: NOVES TÈCNIQUES, IDIOMES, MÀRQUETING I EMPRESA
Aquest ex alumne i cambrer del Westin recomana estudiar en la Xarxa CdT i no sols per obtindre aquesta titulació mínima. Parreño considera fonamental no parar d’aprendre. Ell mateix assistia a cursos de formació contínua en el CdT de València a les vesprades mentre als matins era a l’hotel. “A qui vulga treballar en hostaleria li diria que es prepare bé, però que quan acabe no pare d’estudiar. La restauració camina a passos de gegant. Cal estar atents a cada novetat”.
I continuar formant-se no sols en hostaleria, Álvaro recomana no oblidar-se dels idiomes. “Aquesta branca és apassionant, coneixeran noves cultures, descobriran món sense eixir del seu centre de treball… però és imprescindible que treballen els idiomes per a no tancar-se portes en la seua trajectòria professional”
Maica Nadal, com a responsable de la seua pròpia empresa hostalera, cree que també seria positiu incloure formació de màrqueting i empresa. “Que coneguen els costos i processos, que es transmeta la idea d’empresa com a projecte comú”, opina. Considera que serien útils coneixements comercials: “Els cambrers han de ser venedors també. Si el client demana molts entrants, després no valoraran l’arròs, que és la nostra especialitat. És millor que demanen postres, que és el plat de major benefici” explica Maica.
Naomi reconeix que és una professió sacrificada però assegura estar encantada. “Treballes molt i molt dur. Quan la gent està de vacances, tu no, però és molt agraïda. Una vegada entres dins, veus el món amb altres ulls. Aprens, no sols laboralment, sinó com a persona.”