Treballar en turisme i hostaleria suposa treballar per a la felicitat i el descans d’uns altres, uns moments que estan concentrats en períodes concrets de temps. Descansos per a menjar, caps de setmana, vacances, etc concentren grans pics de càrrega de treball amb clients exigents, que desitgen desconnectar i no trobar cap problema. Com garantir un treball saludable per als professionals? Com gestionar l’estrés en el sector turístic?
El xef 3 Estreles Michelin, Quique Dacosta; el director general de SH Hotels, Javier Vallés; la professora de psicologia mèdica, Alejandra Vallejo-Nájera; i l’expert en efectivitat personal, Agustín Peralt, apuntaven algunes estratègies per a garantir més benestar en el treball però també els reptes d’un sector com el turístic en la jornada organitzada el 20 de novembre per Turisme CV i la Cambra de Comerç de València.
ESTRATÈGIES PER A MILLORAR EL BENESTAR LABORAL EN TURISME
ASSUMIR LA CORRESPONSABILITAT
Evitar l’estrés i garantir el benestar en el treball és una responsabilitat compartida. Segons Agustín Peralt, hi ha una corresponsabilitat entre el líder o cap de l’empresa i l’empleat. “La gent no abandona companyies, abandona caps o situacions d’estrés. El cap ha de ser un bon líder, organitzar bé el temps, ensenyar efectivitat personal, etc. L’empleat ha d’assumir la seua responsabilitat individual i acceptar canviar, eliminar hàbits, etc” deia l’expert en lideratge i consultor de l’empresa hostalera de Quique Dacosta. “Quan comencem a treballar amb Quique ell ens va dir: soc conscient que aquest sector és molt complex, però va decidir actuar, donar exemple, entendre i ajudar a entendre què és això de l’efectivitat personal”.
DELEGAR I DONAR INICIATIVA
El xef 3 Estreles Michelin ho té clar, “cadascun ha d’assumir la seua responsabilitat, no sols la punta de la piràmide” i cita com a exemple l’autonomia que dona al restaurant El Poblet, a València, on Luis Valls dirigeix la proposta gastronòmica. “Ells se centren en la cuina, no s’enfronten en cap moment a la gestió d’impostos, recursos humans, costos de llum, aigua, etc. Això ho suporta la meua empresa” afirma Quique Dacosta qui creu que “el talent cal catapultar-lo”.
Coincideix també Alejandra Vallejo: “És important saber delegar en un món d’egos, donar la possibilitat d’actuar per lliure. A tots ens agrada sentir que tenim iniciativa pròpia i creativitat”.
GESTIÓ DEL TEMPS/ENERGIA
Agustín Peralt apuntava que realment quan parlem de gestionar el temps parlem de gestionar la nostra energia, quan invertir-la i quan estalviar-la. És important prioritzar, identificar allò que és determinant, i planificar. “A vegades dediquem més temps a queixar-nos que a planificar” deia l’expert en lideratge.
“Ser hui un bon líder sense organitzar bé el temps és impossible. Llevem temps a la nostra família o el nostre equip quan no tenim bona organització perquè és on tenim més confiança” explicava Peralt.
PARAR-SE A PENSAR I ACTUAR
Segons Agustín Peralt, l’actitud defineix 4 perfils de persones diferents davant l’estrés que podem trobar en les empreses:
- Persones que ni pensen ni actuen.
- Persones que actuen però no es paren a pensar, i que solen acabar amb la síndrome “burn out”, “cremats pel treball” apunta Agustín.
- Persones que pensen sobre el seu estrés i coneixen les causes però no actuen, que segons l’expert “són persones que suren segons el vent”.
- Persones que tenen sistematitzat l’anàlisi, el prendre distància i pensar, però que a més actuen per a resoldre’l. “Són persones que naveguen amb un rumb” diu Peralt.
Per a prendre aquesta distància i actuar Quique Dacosta recomana posar-se en mans de professionals. El xef considera que hi ha 3 factors d’estrés en hostaleria: el producte, la dificultat d’aconseguir bones matèries primeres; el client, cada vegada més exigent; i els companys. Cita per exemple com la consultoria que va fer Agustín Peralt amb el seu equip va aconseguir posar “a cadascun un espill davant, detectar els seus problemes” i identificar perfils: “Detectem una persona com a furtatemps, era super talentós, però s’acostava 15 vegades al dia a la resta i no traslladava energia positiva”.
DONAR FORMACIÓ I INFORMACIÓ ALS EMPLEATS
Javier Vallés assegura que una de les claus per a reduir l’estrés seria millorar no sols la formació sinó també la informació del personal de base, “que la informació fluïsca en les relacions interdepartamentals”
En aquest sentit, Alejandra Vallejo apunta que “moltes vegades ens falta informació sobre el que es vol de nosaltres. Quants directius es guarden la informació creient que és un valor que no es pot compartir i no és així, s’ha de generar equip”.
GESTIÓ INDIVIDUAL DE L’ESTRÉS
“Quan els cavalls estan galopant, la gestió ja és complicada”. Alejandra Vallejo tractava d’advertir de la necessitat de parar atenció als senyals del nostre cos i cuidar la nostra salut mental. “Volem ser atletes corporatius però els atletes dormen 10 hores, treballen 6 i s’alimenten perfectament, com ho aconseguirem si fem el contrari?”.
Vivim en una societat d’immediatesa i urgència on és difícil encaixar el descans i l’experiència calmada en profunditat, explicava Alejandra, apuntant a aquesta forma de vida com el desencadenant de l’estrés.
“L’estrés cursa amb la rapidesa, sentim urgència. Sembla que no ho notem quan estem treballant però el cervell està en carn viva” i després apareix “la germana major de l’estrés, l’ansietat, que cursa amb bloqueig d’acció, boira mental, no veig la ruta, el destí. El cos es queda paralitzat i sorgeixen problemes físics però la ment no et deixa descansar. I aquesta ansietat pot ser avantsala de la depressió”.
La psicòloga destacava la importància de buscar persones, llocs o activitats que ens aporten energia i garantir un somni saludable. És necessari dormir com a mínim 8 hores les dones i 7 els homes perquè el cervell netege “el fem neurològic acumulat durant el dia”.
GESTIÓ D’HORARIS I DESCANSOS
El sector turístic per la seua pròpia naturalesa pateix d’horaris irregulars i pics de treball en temporada alta i festius. Com garantir el descans i la conciliació familiar dels professionals?
Agustín Peralt creu que és millor parlar de satisfacció personal que de conciliació. Aposta per una organització del treball i la vida personal d’acord amb la satisfacció de cada persona. Dacosta posa el seu exemple personal, “com a pare divorciat amb custòdia compartida, tracte de ser organitzat i estructurar el meu temps de manera diferent la setmana que tinc als meus fills”.
Quant a horaris i descansos, Javier Vallés reconeix que els professionals han de ser conscients que el sector turístic és com és. És un treball dirigit a l’oci dels altres. Un hotel funciona dia i nit.
Dacosta compta que en el seu cas tanquen de diumenge a dimecres per a garantir el descans de la plantilla però també apunta que té viabilitat econòmica per a contractar doble plantilla però no pot perquè no troba professionals.
I és que el sector turístic té característiques intrínseques que suposen un repte enfront de l’estrés.
REPTES DEL TURISME ENFRONT DE L’ESTRÉS
DIFICULTAT DE TROBAR PROFESSIONALS AMB VOCACIÓ
“No hi ha talent qualificat que aporte valor des del minut 1” deia el xef 3 Estreles Michelin. “La demonització d’aquest sector dificulta trobar professionals formats i ens arriben molts empleats no vocacionals” apuntava el directiu hoteler. “Hi ha centres de formació però no donen suficient talent, creix la gent que treballa en hostaleria però l’obertura d’establiments es multiplica per 70 a València, no hi ha massa per a proveir això i ningú vol treballar els caps de setmana” opinava Quique Dacosta.
SERVEIS AMB PICS CONCRETS DE DEMANDA
El sector turístic obri quan la majoria de sectors tanca i concentra grans càrregues de treball en moments molt concrets. Els hotels a més, apuntava Javier Vallés, “estem oberts les 24 hores els 365 dies a l’any. Estem en un estat d’estrés continu”
CLIENTS CADA VEGADA MÉS EXIGENTS
“En un restaurant el client no porta bé haver d’esperar que se li prepare la taula, no obstant això, pot vindre del dentista on ha estat esperant 45 minuts sense queixar-se i havent pagat a més un preu alt pel servei” indica Quique.
