“La necessitat d’estar en contacte amb la naturalesa continuarà, és una cosa essencial humana”, afirma Beatriz Catalá, propietària de la casa rural La Llar de l’Aitana, a Alcoleja, a la comarca del Comtat, Alacant. “El descobriment de l’interior i del turisme actiu, com a punt clau de retrobaments de moltes famílies després dels tancaments perimetrals s’afermarà en el temps”, afirma Fernando Falomir, president de l’Associació d’Empreses de Turisme Actiu i Ecoturisme de la Comunitat Valenciana.
Professionals d’aquest àmbit en el sector empresarial i institucional coincideixen que el turisme de natura i l’ecoturisme són les tendències de consum turístic amb millor pronòstic després de la pandèmia.
Auguren xifres optimistes per a aquest estiu 2021, sempre que les condicions sanitàries ho permeten. Els pronòstics del sector mostren com la naturalesa i el seu consum conscient i responsable seran essencials per a molts viatgers en el moment que desapareguen les restriccions de mobilitat.
Però, estem preparats per a gestionar aquesta demanda? Aquesta tendència alcista serà conjuntural o romandrà en el temps? Cóm ens afecta el canvi de perfil de l’eco-turista? quines noves mesures hem d’adoptar per a assegurar la seguretat i la satisfacció dels viatgers? Com contribueix el turisme de natura a dinamitzar els pobles d’interior?
Per a això, analitzem les últimes xifres de l’informe de turisme de naturalesa elaborat per l’Àrea de Competitivitat Turística de Turisme Comunitat Valenciana, per a veure en quina línia està creixent aquest turisme en el nostre destí i parlem amb alcaldes i professionals d’aquest àmbit, que ens avançaran els seus pronòstics de cara a la pròxima temporada estival.
Puebla de San Miguel
EL TURISME DE NATURALESA EN XIFRES
-
En 2020 la demanda d’aquest producte es redueix quasi a la meitat per la Covid-19
-
La Comunitat Valenciana ocupa el seté lloc en el rànquing nacional
Malgrat que l’ecoturisme o turisme de naturalesa ha sigut un dels grans beneficiaris i demandats en temps de pandèmia, les restriccions dels moviments han tingut efectes negatius en aquest producte, que han vist minvar la seua demanda en prop d’un 47%. La província que més ha descendit ha sigut Alacant que ha registrat un 62,5% menys, seguida de la província de València amb una reculada del 58,6%. Castelló ha sigut la menys perjudicada, amb tot just una disminució de 12 punts percentuals respecte a 2019.
La Comunitat Valenciana ocupa el seté lloc en el rànquing nacional de comunitats autònomes. A nivell estatal en 2020 els turistes residents han fet 7,8 milions de viatges amb destinació Espanya amb la motivació principal de turisme de naturalesa, un 28% menys que en 2019, descens que reflecteix l’impacte de la Covid-19. Entre 2016 i 2019 el turisme de naturalesa mantenia una tendència a l’alça en totes les destinacions nacionals, però que lamentablement es va torçar amb l’arribada de la crisi sanitària global, que va fer caure les xifres de forma generalitzada.
CANVIS EN EL PERFIL DEL ECOTURISTA EN LA COMUNITAT VALENCIANA
-
Pernocta menys dies, gasta més i tria la província de Castelló
En l’últim any s’ha percebut un canvi de tendència en el perfil del ecoturista nacional que busca aquest producte en la Comunitat Valenciana, marcat principalment per les restriccions de mobilitat ocasionades en els últims mesos a causa de la Covid-19.
D’aquesta manera, el més ressenyable és que augmenta la demanda dels propis valencians, ocasionat pels tancaments perimetrals de la pandèmia. En 2019 un 21% de la demanda tenia origen en altres comunitats autònomes, mentre que en 2020 els valencians han realitzat el 90% dels viatges.
A més, es redueix l’estada mitjana de 4 a 3 dies, però augmenta la despesa mig diària que passa de 33 a 43 euros. Un dels canvis percebuts també es troba en el destí principal que demanda aquest col·lectiu; registrant una notable pujada dels destins de la província de Castelló, com els favorits per a gaudir del turisme de naturalesa. D’aquesta manera, en 2020 aquesta província acapara prop de la meitat del total de la demanda d’aquest producte, mentre que en 2019 no arribava ni al 30%.
Perfil del turista nacional de naturalesa 2019 en la C.Valenciana
- Resident en la pròpia Comunitat Valenciana (79%)
- Estada mitjana de 4 dies
- Despesa mig diària 33 euros
- S’allotja en cases de familiars i amics, seguit de cámpings
- Destí principal: província de València (40%)
Perfil del turista nacional de naturalesa 2020 en la C.Valenciana
- Resident en la pròpia Comunitat Valenciana (90%)
- Estada mitjana de 3 dies
- Despesa mig diària 43 euros
- S’allotja en cases de familiars i amics, seguit de segones residencies
- Destí principal: província de Castelló (47%)
COM CONTRIBUEIX EL TURISME DE NATURALESA A DINAMITZAR LA COMUNITAT VALENCIANA
Dinamitzar els pobles de l’interior de la Comunitat Valenciana s’ha convertit en un gran repte per a empreses i institucions. En els últims anys s’han posat en marxa diverses iniciatives gràcies al turisme de naturalesa per a impulsar les zones rurals i d’interior.
Són diversos els productes turístics associats al turisme de naturalesa que s’han vist afavorits en l’últim any, per les conseqüències de la pandèmia. “El valor nou d’eixir a la naturalesa, on hi ha menys contacte amb altres persones, la tendència d’activar-se, de fer exercici, dels hàbits saludables i d’adquirir nous coneixements del medi natural”, són per a Rosa Molins, tècnic del producte d’ecoturisme i turisme de naturalesa de Turisme Comunitat Valenciana, les noves motivacions que impulsen aquest producte.
Segons Rosa Molins “el sector està actiu, sobretot els que ofereixen activitats experiencials per a gaudir de la naturalesa durant un dia”; a més assegura que “cada vegada més hi ha major nombre de viatgers que busquen un guia que els interprete el paisatge i la naturalesa”. Afirma que la web de www.experienciascv.com entorn d’aquest producte té alts índexs de visites.
UNA TEMPORADA ESTIVAL MENYS CAÒTICA PER Al TURISME ACTIU
Per al president de l’associació autonòmica de Turisme Actiu i Ecoturisme, Fernando Falomir, “serà un estiu molt similar a l’anterior, amb un èxode massiu”. Augura xifres d’ocupació similars a la passada temporada estival, encara que espera “que estiga tot més organitzat per a no cremar els recursos naturals”.
“Aquesta temporada volem que no siga tan caòtica”, espera Fernando Falomir, per a qui la digitalització i les noves eines en el procés de reserves han sigut un avanç i millora en la gestió, tant interna com externa, de les empreses de turisme actiu, així com el rellançament de les reserves dels grups escolars, que ja s’estan animant i els ofereixen una certa estabilitat.
Respecte al canvi de perfil del turista de naturalesa i la seua preferència per la província de Castelló, Falomir assenyala que “Castelló era la gran desconeguda, la gent busca una zona més verge i no tan massificada”. Al seu judici, la situació post-covid ha fet que s’enfortisquen uns certs destins que en altres circumstàncies no hagueren tingut un creixement tan consolidat.
UN IMPULS PER Als POBLES D’INTERIOR, ELS GRANS OBLIDATS
I no sols les empreses han sabut ocupar el seu lloc en aquest producte amb futur, sinó que són molts els ajuntaments de la Comunitat Valenciana que han apostat per oferir rutes guiades en termes naturals municipals, com a rutes d’observació d’ocells, etnogràfiques, culturals, d’observació de flora i fauna, visites a parcs naturals, etc. Totes elles compleixen l’expectativa de realitzar-se sempre a l’aire lliure amb el mínim risc de contagi.
D’aquesta manera, destins d’interior amb una gran riquesa de recursos naturals han vist com en l’últim any han augmentat el número dels seus visitants, una tendència que de moment ha vingut per a quedar-se. “Al principi, pensaves que era la por de les aglomeracions de la platja, però la gent continua buscant l’interior, fins i tot en temporada baixa tenim una ocupació important”, afirma l’alcalde de Chulilla, Vicente Polo.
Polo assegura que, durant l’època de pandèmia, en el moment en què va haver-hi llibertat per a eixir de casa, “l’afluència de visitants a Chulilla va ser significativa”, un públic al qual han hagut d’aprendre a gestionar per a evitar aglomeracions, així com diversificar la demanda a altres zones naturals del destí, menys conegudes, però amb un atractiu igual o millor que el dels Ponts de Chulilla, el recurs més demandat pels senderistes.
Per a controlar l’aforament als Ponts, l’Ajuntament va establir una taxa d’1 euro per persona, els jubilats i menors de 14 anys gratis. Una taxa que va nàixer abans de la pandèmia, però que ara es manté per a controlar que no s’aglomeren en la zona més de 500 persones, segons ens ha informat l’alcalde de la localitat.
Respecte al perfil de l’eco-turista, Vicente Polo assenyala que observen un públic familiar els caps de setmana i, el més nou és, que “durant l’últim any hem percebut entre setmana, persones senderistes d’entre 40 i 50 anys pels nostres paratges, ocasionat probablement pels eres laborals o per les condicions del teletreball, que els permeten flexibilitzar la seua jornada laboral”. Un canvi de perfil significatiu amb grans oportunitats per al sector turístic de la zona.
L’alcalde de Chulilla afirma que el sector de restauració de la localitat sí que s’està beneficiant de la major afluència de visitants, no obstant això, el sector de l’allotjament rural si que ha vist minvada la seua activitat, per la proximitat dels seus visitants que no han pernoctat i per la falta de l’escalador estranger, habitual en la zona.
“Els pobles d’interior érem els grans oblidats que tenia la gent”, assegura Heredio Bellés, alcalde de Culla, per a qui “aquesta temporada serà molt semblant a l’anterior”. Afirma que durant la setmana passada Santa van passar per les seues oficines Tourist Info més de 4.000 persones, xifra molt superior al que acostumaven. Tal vegada, la seua recent nova adhesió als pobles més bonics d’Espanya i la seua riquesa natural haja sigut focus d’atracció en aquests últims mesos.
Temas enlazados | COVID19 | ecoturisme | turisme de naturalessa | Turisme rural |