“La ciutat és el destí i el destí és la ciutat”. Aquesta és, segons Juan Díaz, Regidor de Presidència i Comunicació de l’Ajuntament de Benidorm, la clau que fa diferent la gestió turística en aquest municipi i que li ha permés mantindre’s com a destí referent en el turisme espanyol des del segle passat.
Els Premis Turisme CV han reconegut enguany a Benidorm com a “Destinació Turística d’Excel·lència”, justament el mateix any del 700 aniversari de l’atorgament de la seua Carta Pobla.
Repassem les claus turístiques de Benidorm, un poble que hui és una ciutat de 75.000 empadronats, però que a l’estiu és capaç d’allotjar a més de 320.000 persones i acollir més de 400.000 als seus carrers.
LA MILLOR CIUTAT PER A VIVIR ES LA MILLOR CIUTAT PER A VISITAR
Mantindre el posicionament de Benidorm malgrat la transformació social viscuda al llarg de tants anys no és fàcil. La diferència respecte a altres destins és que “Benidorm es reconeix a si mateixa, en realitat, com dues grans platges urbanes – Llevant i Ponent- que tenen després d’elles tota una ciutat de serveis d’oci i turisme. Les platges són les joies de la corona” assegura el regidor.
A diferència d’altres ajuntaments, on el turisme té un regidor delegat, “a Benidorm tot és turisme” diu Juan, “el turisme és l’única competència que no delega l’alcalde. La premissa: només serem la millor ciutat a la que vindre de vacances si som la millor ciutat per a viure, ho marca tot”.
SER “INDIGENTS HÍDRICS”, OPORTUNITAT PER A LA INNOVACIÓ I LA SOSTENIBILITAT
Benidorm ha procurat sempre anar per davant de les tendències. Van ser pioners en l’ordenació urbanística. El seu primer Pla General d’Ordenació Urbana és de 1956, anterior fins i tot a la Llei del Sòl, i des de llavors han augmentat la superfície protegida. “Més de la meitat del terme té protecció” diu el regidor de Presidència, i “la concentració en altura permet gestionar millor la recollida de residus i el cicle de l’aigua”.
Quant a la gestió de l’aigua, el regidor és molt gràfic. Són “indigents hídrics des de sempre” i lluny de ser un problema, l’han vist com una oportunitat per a innovar: “hem desenvolupat una xarxa de distribució, de la mà d’un soci tecnològic com Hidraqua i el seu Dinapsis Lab, que aconsegueix una eficiència superior al 96% -de cada 100 gotes d’aigua, 96 arriben al seu destí-, quan la mitjana nacional i europea transita entre el 70 i el 75%”.
A més, part de l’aigua residual depurada es destina a aigualeig de carrers i jardins, igual que l’aigua del buidatge de piscines privades, que s’arreplega en cubes.
Tot això s’integra en el Pla Municipal d’Adaptació al Canvi Climàtic que inclou també el mesurament de la petjada de carboni i la petjada hídrica, que ja mesuren tots els sectors immersos en el turisme de la ciutat.
Igualment estan treballant la integració de naturalesa en el teixit urbà augmentant les zones d’arbres i d’ombra. “La remodelació de l’avinguda del Mediterrani reduint el trànsit de 4 carrils a 1 i augmentant les espècies arbòries ha aconseguit crear més ombres i reduir a l’estiu fins a 4 graus la temperatura” detalla el regidor.
A més, desenvolupen programes de sensibilització ambiental amb turistes i residents i impulsen l’eficiència energètica i el transport sostenible amb cicle vies i carrils bici, “encara sabent que més del 70% dels desplaçaments a la ciutat són a peu”.
LA CULTURA DE LA DADA I LA CERTIFICACIÓ
Benidorm aporta dades i garanties perquè segons explica el regidor “és un laboratori de certifica realitats”. Seguir normes i estàndards internacionals certifica els seus esforços i garanteix la millora contínua com a excel·lència.
I tot això amb el monitoratge i mesurament constant, des de la xarxa de sanejament fins a l’afluència a platges i centres turístics.
“Benidorm aposta per la dada i perquè la dada no mat el relat de la seua realitat” diu Juan Díez. L’anàlisi de les dades per part del Smart Destination Lab permet dimensionar i optimitzar els serveis públics, la gestió turística i la promoció que es realitza a través de l’organisme públic-privat Visit Benidorm, amb un pressupost anual de 1’6 milions d’euros.
Així, combinen digitalització, sostenibilitat i participació ciutadana per a millorar l’experiència del visitant, protegir l’entorn natural i urbà i optimitzar recursos. Un treball reconegut amb la certificació com a primera Destinació Turística Intel·ligent del món en 2018 i la distinció Green Pioneer de la Comissió Europea en 2024, entre altres reconeixements.
