Veure la vida des dels 93 anys dona un valor especial a les paraules de José Orts Serrano. Aquest empresari il·licità ha sigut reconegut amb el Premi Turisme CV a la personalitat turística enguany per la seua trajectòria com a hoteler des dels anys 60 i el seu afany per la integració del turisme amb la naturalesa en general i amb el Palmerar d’Elx en particular.
A més de fundar el càmping el Palmerar, l’Hotel Hort del Capellà, el primer càmping de caravanes de la Comunitat Valenciana o l’Hotel Jardí-Mil·lenni, Orts Serrano va ser president del Centre d’Iniciatives Turístiques d’Elx on va promoure un turisme més centrat en l’entorn natural i el patrimoni històric, dins d’un context, el de la província d’Alacant, dominat pel turisme de sol i platja.
El Premi Turisme CV ens serveix d’excusa per a entrevistar-ho i rebre de pròpia mà respostes que són textos quasi literaris plens d’experiència, contundència i calidesa al mateix temps.
Així és la visió de José Orts Serrano (Elx, 1932) sobre el turisme, l’activitat amb la qual va ser més feliç, segons diu; i la naturalesa, la seua addicció incurable. “Quan es contacta i es viu, atrau, entusiasma, obri els sentits i, per sempre, impregna la teua vida de verd. Així va ser i així és” diu el reconegut empresari, ja retirat.
Què significa per a vosté rebre el Premi Turisme Comunitat Valenciana a la Personalitat Turística?
Quan un per l’edat cessa en les activitats amb la qual va consumir la seua existència, quan ha assumit que ja està al final del viatge, que ja no compta, no decideix, que no és res on va ser tot, arriba la sorpresa que la Generalitat, el màxim òrgan de govern de la teua terra, t’honra amb un inesperat guardó que premia l’activitat amb la qual vas ser més feliç. Es pot rebre major regal?
En 1960 va assumir la direcció del càmping Palmerar d’Elx, el primer de la ciutat. Com recorda aquell primer pas en el món del turisme?
El meu pare, la meua arrel emprenedora, va morir uns dies abans d’inaugurar el Càmping Palmerar enfront de l’Hort del Capellà (la seua herència més preuada). Va pensar que els escassos turistes que feien la ruta Barcelona-Granada veurien de grat passar una nit en un oasi i visitar, abans de seguir camí, un jardí en ple palmerar, coronat pel fenomen natural de la Palmera Imperial.
Jo, nouvingut de la Universitat, sense iniciar els primers passos de la meua recent advocacia, vaig haver de fer-me càrrec del Càmping i de la transformació de l’Hort en un jardí visitable que justificara una visita pagada que al seu torn finançara les quantioses reformes d’aquest.
¿Com ha canviat el turisme des de llavors, segun el seu punt de vista?
Tornant als anys d’aquell incipient turisme cal fer memòria del que va ser l’Espanya “francorizada” fins a la medul·la durant moltes dècades: un país fracturat i arruïnat per la guerra, però sempre oberta, disposada a atendre, ajudar i informar als qui portaven les petjades i novetats europees a canvi de, bon preu, clima segur, millor tracte, i, a vegades amistat per sempre.
Els envejats turistes d’aquella època portaven cotxes nous (una cosa inaudita per als espanyols), monedes en dòlars, tendes de campanya de colors vistosos i caravanes impol·lutes… al mateix temps que els nadius, aïllats del món durant tants anys, anàvem descobrint altres costums, altres creences i, sobretot, que la llibertat no era llibertinatge i que els nous costums no eren incompatibles amb la salvació de l’ànima.
Evidentment era un altre turisme perquè la societat i el món han continuat canviant: la prosperitat i l’avantatge del canvi monetari han portat la massificació (quasi asfixiant) d’una banda i l’anonimat per un altre. L’amistat s’ha convertit en clientela, i la convivència amistosa en negoci.
El verd és ara ciment i la nit que cantava havaneres sona hui a borratxeres.
En 1972 es va inaugurar l’Hotel Hort del Capellà gràcies a la seua iniciativa i promoció. Aquest establiment va suposar l’inici d’una oferta hotelera i un turisme a Elx vinculat al paisatge i la naturalesa. Com va sorgir aquesta idea en aquells anys?
Efectivament fa ja 40 anys l’Hotel Hort del Capellà va nàixer com un intent d’harmonitzar la naturalesa amb la vida humana. La meua experiència personal del Càmping Palmerar (Hostalatge a l’aire lliure) i de jardiner de l’Hort del Capellà havien de desembocar en una aventura que unira el paisatge, com a espai que acompanya, serena i nodreix l’esperit, amb l’activitat humana indispensable per a sobreviure.
Harmonitzar una construcció amb la naturalesa és tasca delicada perquè les societats són depredadores per naturalesa. Però contra la depredació aquesta la intel·ligència, el saber fer i l’amor a la naturalesa. Miguel Duran Loriga, arquitecte i un servidor ens asseiem a pensar i… va parir la ruca!
L’hotel Hort del Capellà, situat en el palmerar històric d’Elx, va suposar l’inici d’una oferta hotelera d’alt nivell a la ciutat i un model de desenvolupament turístic vinculat al paisatge i la naturalesa. Com veu ara la relació del turisme i l’entorn natural?
Elx venera i vigila el palmerar com un Bonze únic estàtic i intocable. Així ha romàs durant segles i així roman amb l’alarma posada en estat d’alerta.
La singularitat del palmerar d’ELX a Europa és indiscutible. És únic perquè és la plantació de “Phoenix dactylifera” més al nord que existeix……i ací acaba la seua indubtable singularitat. Perquè no és l’única plantació en el món.
A Arizona (els EUA) he visitat cultius de molts milers de palmeres datileres i CHATGPT m’informa que en el món existeixen entre 100/120 milions de Phoenix dactyliferas cultivades.
Em tempta preguntar: No existeixen Paisatgistes, Biòlegs, Arquitectes o Urbanistes que aporten solució al fet que el nostre palmerar servisca per a alguna cosa més que per a ser contemplat com l’únic Bonze Estàtic natural del món?
Hotel Huerto del Cura en la actualidad
Ha publicat recentment un llibre sobre la seua vida titulat “El taller de la meua vida”, què ha volgut comptar en ell?
Efectivament. He plantat milions de plantes, he tingut 5 fills amb Marisol, la meua única dona i companya durant 63 añitos de res. Em faltava escriure un llibre i ací està fresc com una rosa: “EL TALLER DE LA MEUA VIDA”
L’atreviment es deu a la temptació/reflexió que tenim els vells de reviure en la memòria episodis de la vida, experiències, consells i records, que és l’única cosa que es té quan el feliç espectacle de la vida s’acaba.
Temas enlazados | Premis Turisme CV | Premis Turisme CV 2025 |