“La música és la nova gastronomia” és el títol de l’informe realitzat per la OMT i Colòmbia i presentat en l’última World Travel Market. El mateix secretari general de la OMT, Zurab Pololikashvili manifestava que la música és “vector principal de turisme” i “eina per a enaltir les destinacions i contar millor les seues històries.” Però és així en la Comunitat Valenciana i a Espanya? Quin reconeixement té aquesta indústria com a motor econòmic, quina rellevància li dóna el turisme, quin valor li dóna la societat?
“La indústria musical suposa el 3’2% del PIB espanyol però no som reconeguts com a sector econòmic productiu” assegurava el president de Es Música, federació de la música d’Espanya, Joaquín Martínez, en les últimes jornades Tiim, de Turisme Musical, celebrades a València. “El turisme considera la música com un complement, no com un motor, encara que el turisme musical té precisament la música com a motivació principal del viatge” afirmava Sergi Almiñana, secretari de MusicaProCV. “La crisi ha evidenciat l’escassa jerarquia que encara tenen les indústries cultural i musical en el seu paper econòmic. Hem d’eixir d’aquesta crisi entenent definitivament el seu valor. Hem de treballar aquest repte reputacional” animava el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer.
LA PANDÈMIA I EL REPTE REPUTACIONAL
Habitualment l’economia lligada a l’oci i la música no es valora amb la mateixa importància que altres sectors productius. No obstant això, l’alta gastronomia ha sabut eixir d’eixe cercle i gaudir d’una major reputació social en vincular-se a altres valors com la innovació, la cultura autòctona i la salut. Però també la música pot vincular-se a salut, innovació i cultura autòctona.
“Els sanitaris curen el cos però hi ha altres aspectes de la nostra salut, cor i cap, que també necessiten estar sans i ací la cultura i la música tenen molt a fer. Per això per a 2021 estem treballant en l’estratègia Cultura per a la recuperació” deia en les jornades Tiim la Secretària Autonòmica de Cultura, Raquel Tamarit, qui es mostrava segura que la pandèmia pot ser una oportunitat per a mirar el futur d’una altra forma.
Una oportunitat per a generar innovació, oci intel·ligent. “Un concert és un actiu per a una ciutat. Volem que la gent es divertisca amb l’oci intel·ligent i segur” deia Manuel Saucedo, gestor del recinte WiZink Center de Madrid, qui, a més del control d’aforaments, ús de mascaretes i gel hidroalcohòlic, relatava altres mesures de seguretat instal·lades en el pavelló madrileny com la renovació d’aire cada 12 minuts i el testatge de CO₂ per a comprovar que, malgrat ser un recinte tancat, existeix una ventilació similar a la d’una activitat a l’aire lliure.
Tenim vímets en la nostra història i cultura pròpies per a crear una marca musical en la Comunitat Valenciana. Som la terra de les bandes de música, tenim escoles de música de prestigi i festivals reconeguts. “És tremendament important promoure el talent local i les sales, no sols els grans concerts. Els turistes vénen tots els dies i és el sector musical local el que pot crear un producte turístic autèntic i diferencial” deia Antonio Bernabé, director de Visit València.
COM CREAR UNA MARCA TURÍSTICA MUSICAL
Impulsar oferta turística singular
En la Comunitat, Turisme Comunitat Valenciana porta ja camí recorregut en l’impuls del turisme musical amb la creació de la marca #MediterranewMusix que pretén impulsar oferta musical local que aporte valor diferencial. Igualment la marca #MediterranewFest promou la celebració de grans esdeveniments musicals d’impacte turístic. “Tota l’oferta, les sales, les nostres bandes de música, els grans festivals… fins i tot l’ambientació musical als hotels s’ha de treballar per a crear un valor, una marca de destinació” explicava Francesc Colomer.
A València, Antonio Bernabé reconeixia que a la ciutat no treballaven la música com a producte diferent, estava integrada en la promoció del turisme cultural però “ara hi ha una oportunitat per a crear un programa singular per la quantitat de fons extraordinaris que estaran disponibles per a la recuperació i també perquè la indústria està organitzada i conciençada per a treballar en clau de producte turístic i plantejar fins i tot maridatges com a música i gastronomia o música i esport. Són models que han funcionat en ciutats com Barcelona, Amsterdam o Londres”.
València, a més, comptarà a partir de 2023 amb el Casal Espanya Arena, que segons el seu gerent Víctor Sendra, ve a “fer el pastís més gran, no a repartir-lo. Hem de buscar fortaleses, desestacionalizar, obrir el ventall, generar actes intergeneracionals.”
Crear un music tourist board públic-privat
Paloma Medina, de Sound Diplomacy, consultora responsable del manual “Music is the new gastronomy”, recomanava a les destinacions crear comités de treball entre agents públics i privats, realitzar un mapatge de recursos (sales, esdeveniments…) i extraure i compartir dades per a elaborar una estratègia conjunta.
Antonio Bernabé va posar com a exemple de metodologia de treball el que s’ha aplicat al turisme cinematogràfic. “Crearem una Film Office i en 4 anys s’han multiplicat per 15 les sol·licituds de rodatge. Estic segur que si treballem igual el turisme musical, tindrem fruits”.
La necessitat de diàleg entre el sector de la música i el del turisme va ser un argument recurrent en el debat Tiim. No obstant això, els hotelers coneixen la importància de la música. La secretària de Hosbec, Nuria Montes, assegurava que mantenen relació constant amb els promotors de festivals en la Comunitat i afirmava que la música, igual que els viatges, són despeses que estan escalant posicions en la cistella de la compra dels consumidors, fins i tot per damunt de la moda i el vestir.
Crear paquets d’experiències musicals
També les agències de viatges treballen des de sempre en l’organització de viatges motivats principalment per la música però, segons evidenciava el president de AEVAV, Miguel Jiménez, és difícil paquetitzar perquè no els és fàcil aconseguir entrades als concerts. Manuel Saucedo, de Wizink Center, ho reconeixia, “té raó. Els promotors de grans artistes no tenen en compte eixos contingents d’entrades per a fer paquets”.
Saucedo va contar que el Wizink Center aporta 220 milions d’euros al PIB de la Comunitat de Madrid i atrau turisme tant nacional com internacional (el 34% dels seus visitants són de fora de Madrid, el 13’5% fins i tot de fora d’Espanya). Per això, reclamava més relació amb les administracions públiques gestores de destinacions. “No demanem ser subvencionats però sí que la ciutat viva de l’expectació del concert”.
Des de Turisme Comunitat Valenciana, el mateix secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, apostava per impulsar les sinergies entre tots. “Cal llevar pals a les rodes per a continuar treballant en la sinergia entre música i turisme. La realitat ens demostra que és possible. El FIB va ser motor de posicionament per a Benicássim. Des de Turisme CV impulsem la paquetització, com ho ha fet la Federació de Societats Musicals amb el seu producte experiencial musical Music Immersion, i com l’estem fent amb el Bo Viatge CV amb el qual promovem paquets entre allotjaments i experiències”