Sabies que el complex temàtic de Walt Disney World Resort ocupa una superfície que supera les 12.000 hectàrees, aproximadament com la ciutat de València, o el triple que el terme municipal de Benidorm? A simple vista, els parcs temàtics i les destinacions turístiques intel·ligents semblen realitats molt diferents. Però, al cap i a la fi, els primers s’han convertit en els segons abans que molts municipis ni tan sols s’ho plantejaren.
La planificació de les destinacions en clau intel·ligent se situa a l’avantguarda de la planificació turística actual amb l’objectiu d’oferir al turista, i també al resident, la millor experiència possible de la manera més eficaç i eficient. No és aqueix també un objectiu dels parcs temàtics?
Encara, quan molta gent pensa sobre l’evolució de les destinacions turístiques intel·ligents imagina alguna cosa que potser és més propi del cinema de ciència-ficció, un futur que no sols siga més eficient, sinó que ho semble. Una cosa que podria ser fins i tot viable en una ciutat de nova construcció com “Elysium City”, que es preveu situar en Castilblanco (Extremadura). Un projecte que una vegada acabat comptarà, on no hi havia res, amb hotels, casinos, parcs temàtics, edificis governamentals, sistema de transport d’alta velocitat, palau de congressos, estadis i fins un port esportiu; tot això monitoritzat a través d’un «data center». Però, la majoria de les ciutats no parteixen des de zero i la seua evolució cap al paradigma intel·ligent compta amb un enfocament menys disruptiu, prioritzant els canvis “per dins”, millorant la seua gestió i aplicant la tecnologia per a administrar més eficientment els serveis i subministraments en benefici d’habitants i turistes.
Així, les ciutats duen a terme accions molt valuoses com la substitució de la il·luminació per xarxes led que informen de l’estat de manteniment de cada bombeta, iniciatives en pro del transport sostenible com a punts de recàrrega elèctrica de vehicles, anàlisis de dades, etc. Però no sempre amb la idea en l’horitzó sobre la importància de tindre una visió completa i integral del projecte de destinació turística o ciutat intel·ligent.
Walt Disney World Resort, a Orlando, Florida, és conegut pels seus nombrosos hotels i parcs temàtics que conformen una destinació turística en si mateix. El complex és capaç d’albergar simultàniament a 300.000 turistes generant un total de 80 tones de residus diàriament. I com si d’una ciutat es tractara gestiona tot el relacionat amb el transport, aparcament, comerç, allotjament, fluxos de persones, infraestructures de comunicacions i fins i tot serveis mèdics les 24 hores del dia.
En els seus 48 anys d’existència també ha hagut d’adaptar-se, igual que les ciutats, als nous temps redefinint per complet la manera en la qual tot el seu engranatge ha de funcionar de manera òptima per a crear la millor experiència possible per als seus milions de visitants. Si ningú dubta de l’èxit de Disney, per què no podem aprendre d’això per a les nostres destinacions?
Així, podem buscar inspiració en les solucions tecnològiques que implementa, com la Disney MagicBand, una polsera que serveix per a ingressar als parcs del recinte, accedir al seu torn a les atraccions fent ús dels gestors de cues com el sistema FastPass, reunir les teues fotos en atraccions i trobades amb personatges o espectacles, obrir la porta de la teua habitació de l’hotel i carregar les teues compres al compte de la teua habitació de l’hotel. Alguna cosa que segons els gestors del complex és molt beneficiós a l’hora de millorar l’experiència del client a més de fomentar la seua despesa. I al que cal sumar la quantitat d’informació l’ús de la qual genera i que tant d’interés té per a ells a l’hora de dissenyar la seua estratègia.
Però solucions tecnològiques existeixen infinitat i adaptades a cada casuística, per la qual cosa potser és encara més interessant, perseguint aconseguir l’enfocament holístic i integral que abans es comentava per als projectes de ciutats i destinacions intel·ligents, buscar als parcs temàtics la inspiració a l’hora d’articular tot el seu univers al voltant d’un tema i una història coherents que emboliquen les diverses actuacions en clau intel·ligent amb l’objectiu de crear una experiència completa.
En el cas dels parcs, els temes tendeixen a ser més evidents en vindre relacionats amb l’imaginari col·lectiu, el cinema, la història o tantes altres coses, però en el desplegament de les ciutats i destinacions intel·ligents aqueixos temes no són tan obvis en la pràctica, encara que sempre totes les actuacions haurien de respondre a una estratègia comuna del municipi que pretén donar resposta a una situació determinada complint certs objectius predefinits.
Per exemple, si l’anhel d’una destinació és convertir-se en una ciutat sostenible, amb la condició de posicionar-se i diferenciar-se com a tal, utilitzant els recursos naturals de la manera més eficient per a promoure la sostenibilitat situant-la com a tema central; aquesta ha d’aparéixer en cada actuació, des de l’entreteniment i el transport fins al disseny dels edificis i mobiliari urbà, promoguda des de l’administració amb les seues pròpies iniciatives i incloent-la com a requisit en plecs i concursos. O de la mateixa manera, per exemple, amb l’accessibilitat, i no sols duent a terme actuacions específiques en aquest sentit, que també, sinó afrontant totes les futures actuacions del municipi des d’aquesta perspectiva, com un requisit mínim i indispensable.
I és que, amb l’ajuda de la tecnologia, les ciutats són capaces de complir amb tots aquests objectius, millorant processos i donant solucions més efectives a la problemàtica d’aquestes. Però el disseny dels parcs temàtics serveix com a exemple a l’hora d’arredonir el cercle i organitzar aquestes millores en una estratègia integral capaç de garantir que totes les actuacions en clau intel·ligent, dutes a terme des de diferents àrees de l’administració, brinden una gran experiència per al conjunt dels turistes i residents promovent la percepció d’un canvi real, posant en valor les sovint desapercebudes inversions milionàries i generant sinergies capaces de multiplicar l’efecte d’aquestes.
Alejandro de Benito
Investigació a Invat·tur