L’existència d’una bona connectivitat aèria és, sens dubte, un dels factors clau per al creixement i consolidació de la demanda turística cap a un destí. L’increment de connexions aèries directes no sols entre els aeroports més importants, sinò entre tot tipus d’aeroports a Europa ha sigut molt destacable en l’última década, això ha fet possible l’expansió i sorgiment de noves destinaciones turístiques i la consolidació d’altres en tot el continent.
Aquest increment global de la connectivitat aèria a Europa va començar a finals dels anys 90, impulsat per la liberalització de l’espai aèria dels estats de la Unió Europea mitjançant la posada en marca de l’anomenada “Política de Cels Oberts” (Open Skies Policy) a partir de 1998 que establia un únic espai aeri als països de la Unió, reduint així notablemente els tràmits administratius i els costos per a l’establiment de connexions aèries; la qual cosa va portar a la vegada l’expansió de les línees aèries anomenades de “baix cost” i la restructuració del mercat d’aerolínees a tots els nivells.
Tot això va contribuir a potenciar una demanda latent de vols en els diferents països europeus i a un creixement globla del turisme coincidint amb el periode d’expansió econòmica que va durar fins vora l’any 2008. La crisi econòmica que es va iniciar eixe any i es va allargar en molts estats durant set o huit anys més, si bé va reduir el ritme d’expansió de noves rutes i l’increment de passatgers, no va impedir, però, que continuara el creixement d’ambdos durant tot eixe periode.
Els passatgers que han passat pels aeroports de la Comunitat Valenciana s’ha incrementat en vora cinc milions en dos anys.
En aquest context, els aeroports de la Comunitat Valenciana no han sigut cap excepció. Si bé València, o en menor mesura, Alacant-Elx es veieren afectats per la crisi econòmica entre 2009 i 2014, a partir d’eixa data el creixement de noves rutes i de passatgers ha sigut en ambdos casos molt notable. Així, la xifra de passatgers de l’aeroport d’Alacant-Elx s’ha incrementat en el trieni 2015-17 en un terç (32,9%), passant dels 10 milions i mig en 2015 als més de 13 milions i mig en 2017. Això mateix ha ocorregut a l’aeroport de València, amb un creixement total acumulat en el trieni 2015-2017 d’un 41%, passant de poc més de 5 milions de passatgers en 2015 als 6 milions 700 mil en 2017. Per la seua part, la posada en marxa de l’aeroport de Castelló a finals de 2015 ha suposat que, des de l’inici de les operacions a finals de 2015, més de 350.000 passatgers hagen passat ja per les seues instal.lacions.
Així, els passatgers que han utilitzat els tres aeroports de la Comunitat han passat de poc més de 15 milions i mig en 2015 a vora 20 milions i mig en 2017. Es a dir, un increment de vora 5 milions en només dos anys.
En paral.lel a aquest increment de passatgers, també s’ha produit durant el periode 2015-2017 un notable augment de les ciutats que conten amb connexió aèria directa amb la Comunitat. Així, durant l’estiu de 2018, l’aeroport d’Alacant-Elx ha contat amb 126 destinacions en ciutats de tota Europa i del Mediterrani, connectats directament, i València amb altres 82.
La diferència en l’oferta de vols entre la temporada d’hivern i estiu es reduix.
A més, altre efecte molt positiu de l’augment de connexions directes i passatgers viscut durant aquests anys, ha estat una reducció de l’estacionalitat dels vols i, per tant, de l’estacionalitat del mercat turísticm, un dels mals que tradicionalment ha afectat el nostre sector. Així, encara que continua existint una certa estacionalitat, tant en el cas d’Alacant-Elx, com en el de València, la diferència tant en el nombre de vols, freqüències i passatgers entre la temporada d’hivern (novembre a març) i estiu (abril a octubre) s’ha vist considerablemente reduïda durant els últims anys.
En el creixement del mercat aeri en la Comunitat han intervingut factors conjunturals com ara les crisis econòmiques i socials de destinacions competidores mediterrànies o la relativa bonança econòmica del periode en la majoria dels mercats emissors europeus, entre d’altres. Factors que, tot i això, s’estan vegent notablement alterats durant 2017 i sobre tot durant 2018, en especial amb la tornada al mercat turístic d’altres destinaciones mediterrànies competidores. Aquesta situació está causant una ralentització del creixement durant 2018 en l’aeroport d’Alacant-Elx, que tot i això, ha arribat als 9’5 milions de passatgers en el periode de gener a agost de 2018, i a un increment encara fort en València (increment acumulat de 9’2% en el periode anomenat) i a una certa reducció de les xifres de l’Aeroport de Castelló, en aquest cas per la supressió d’alguna de les rutes o la reducció de freqüències d’altres.
OBJECTIUS DE FUTUR
-
Consolidació del creixement
-
Increment de les rutes directes amb l’Est d’Europa i el Mediterrani
-
Augment de les connexions amb Escandinàvia
-
Connexions de llarg radi
La millora de la competitivitat aèria ha sigut, doncs, causa i conseqüència del notable creixement del turisme en la nostra Comunitat durant els últims anys. En aquests moments, amb una conjuntura de demanda no tan favorable, cabria plantejar-se quins son els principals objectius de la connectivitat aèria de la Comunitat per als pròxims anys des d’una perspectiva turística.
Molts d’ells, són probablement comuns al conjunt de la Comunitat, com ara la consolidació dels increments de rutes i passatgers aconseguits en els últims 3 o 4 anys, o continuar amb la paulatina reducció de l’estacionalitat, que com hem vist, s’ha reduït prou en els últims anys. Comú a tots seria també continuar amb l’increment de les connexions directes amb alguns dels mercats emissors emergents del centre i est d’Europa, pels quals diverses línees aèries han apostat per la Comunitat Valenciana en els últims anys, però que probablement conte encara amb marge de creixement, permitint atraure una demanda que presenta creixements lents però sostinguts dels seus nivells de renda. També sería objectiu comú atraure connexions de llarg radi o intercontinentals, un repte que no és senzill donat que es tracta de destinaciones cobertes fonamentalment des de Madrid i Barcelona o altres hubs europeus, però que cada volta més acullen connexions a ciutats i aeroports europeus de grandària mitjana.
En altres casos, els objectius dependran de la realitat concreta de cada aeroport, com pot ser el cas de l’escassesa de rutes entre València i els països escandinaus. Es tracta, en definitiva, d’afiançar el paper fonamental que la connectivitat aèria juga en el desenvolupament i evolució del sector turístic i en objectius clau a mig i llarg termini per al nostre sector com és la desestacionalització i diversificació dels mercats emissors.