En la Comunitat Valenciana es treballa ara en la candidatura perquè l’Albufera de València aconseguixi la declaració de Reserva de la Biosfera per la UNESCO però ja tenim dos territoris amb aquest reconeixement: la Reserva del Vall del Cabriel i la Reserva de l’Alt Túria. Aquesta última a més va aconseguir en 2025 el reconeixement també com Reserva Starlight per la qualitat dels seus cels nocturns.
Susana Romero, Gestora de la Reserva de l’Alt Túria, va ser ponent en les Jornades Tourist Info d’aquest any celebrades en Aras de los Olmos. Parlem amb ella sobre el treball que requereix i els beneficis que aporta ser Reserva de la Biosfera.
La declaració com Reserva de la Biosfera que atorga la UNESCO determina una forma de gestionar un territori que garantitza un desenvolupament econòmic sostenible que permeti fixar població, preservar l’entorn natural, social y cultural local y fomentar la investigació científica ambiental. Es per tant una marca de valor extraordinari per a posicionar un territori com destí sostenible reconegut internacionalment.
La Reserva del Valle del Cabriel inclou més de 420.000 hectàrees de 55 municipis. D’ells, perteneixen a la C. Valenciana: Requena, Caudete de las Fuentes, Venta del Moro y Villargordo del Cabriel.
La Reserva de l’Alt Túria és molt més xicoteta, 67.000 hectàrees de 8 municipis però la majoria són de la Comunitat Valenciana: Chelva, Tuéjar, Benagéber, Titaguas, Aras de los Olmos, Casas Bajas y Casas Altas. Únicament Santa Cruz de Moya es de Cuenca.
¿COM OPTAR A SER RESERVA DE LA BIOSFERA?
Las Reservas de la Biosfera poden ser promogudes per distintes administracions a nivell local i regional i/o per agents socials que han de remetre la candidatura a l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals, a la Secretaría que gestiona el programa MaB (Hombre y Biosfera, de la UNESCO). Després d’aquesta primera evaluació a nivell nacional, es pasa al Consell Internacional del MaB de la UNESCO y si s’aproba, s’otorga la declaració oficial i el territori entra en la Red Mundial de Reserves de la Biosfera.
Les 2 reserves que inclouen la Comunitat Valenciana van ser declarades en 2019. “Preparar la candidatura va ser una labor d’uns quants anys i un important procés de participació ciudadana” recorda Susana Romero.
“El territori deu tenir ecosistemes valiosos, singulars, però no solament es trata de protecció de la naturalesa, també de preservació social, cultural i econòmica, de poblacions que requereixen desenvolupament” explica Susana, que és també Agent de Desenvolupament Local de la Mancomunitat de l’Alt Túria.
Valors medi ambientals, com la gran varietat d’ecosistemes o la reserva fluvial del Túria; valors culturals com el patrimoni històric; i valors socials com els oficis que perduren, les tècniques agràries o els productes del territori són factors que es valoraren en la candidatura de l’Alt Túria. “Vam tenir que explicar i aportar documentació de tots els àmbits: territorial, social, cultural, empresarial, demogràfic, etc”.
La candidatura deu incloure el formulari oficial de la UNESCO, un pla d’acció per al territori i cartes de suport institucional. La Reserva deu contemplar una zonificació del territori que distingisca el nucli de major protecció, la zona tampó, amb activitats compatibles amb la conservació i la zona de transició on es concentra la població i l’ activitat econòmica.
És fonamental que siga la població local la que mostre la seua iniciativa i convenciment amb aquesta nova forma de gestió. “El més important és que el territori vulga, que la població aposte per això i hi haja unió entre els diferents municipis i òrgans de gestió” assegura Susana Romero.
¿QUINS RECURSOS REQUIEREIX MANTENIR UNA RESERVA DE LA BIOSFERA?
La Reserva comporta una estructura de gobernança que inclou:
- Consell Rector, responsable de la gestió diària
- Consell Asesor, òrgan amb representants ciutadans i dels diferents agents locals
- Comité Científic, experts que asesoren sobre investigació científica
- Direcció Tècnica, responsable de la execució diària
En el cas de l’Alt Túria, la execució recau en la Mancomunitat i en Susana, com gestora, a més de 2 treballadors temporals.
“És important contar amb recursos mínims. Aquí es va utilitzar la figura de la Mancomunitat però el més important és que el propi territori mostre voluntat, que la població aposte per mantenir la Reserva i que hi haja unió entre els diferents municipis” opina Susana. De fet, segons diu, el pes del presupost l’assumeixen els ajuntaments membres, “anualment contem amb un presupost d’uns 20.000 euros que aporten els ajuntaments, encara que també participem en projectes europeus i de fet por aquesta via hem rebut 100.000 euros en els dos últims anys”.
El treball habitual en la Reserva suposa gestionar projectes de desenvolupament sostenible i investigació i vetllar per el compliment dels indicadors que requereix la Red Mundial de Reserves de la Biosfera que comproven cada 2 anys, segons Susana. A més, deuen presentar informes de funcionament cada 10 anys. Actualment l’Alt Túria està elaborant un nou pla de gestió que es troba obert a la participació ciutadana.
¿QUINS BENEFICIS APORTA SER RESERVA DE LA BIOSFERA?
Unió intermunicipal i accés a financiació europea
Susana creu que “més que aportar, implica canviar la forma de gestió territorial. La reserva no implica necessariament restriccions o prohibicions, com altres figures de protecció com els Parcs Naturals, sinó que marca una forma diferent de treballar, un model de desenvolupament sostenible y més coordinació.”
Segons la experiència d’aquestos 8 municipis, ser Reserva de la Biosfera els ha donat un posicionament de marca territorial que ha fomentat, a nivell local, el sentiment de pertenència.
A més, les reserves tenen més facilitat per a obtenir projectes europeus i per tant financiació.
Marca internacional de destí sostenible
Segons la ADL, ha sigut i és una ferramenta de promoció turística potent. La utilitzen per a promocionar-se com a destí de turisme sostenible i, a més de promocionar els sues paratges naturals i recursos culturals, l’han convertit també en marca de serveis turístics i gastronomia local.
Desenvolupament de productes locals
“Hem creat una marca de la Reserva de l’Alt Túria que concedim a les empreses per 4 anys. Deuen ser empreses de serveis i/o productes elaborats en el territori i complir amb uns requisits de sostenibilitat” conta Susana Romero, “tenim ja adherides 29 empreses de productes i serveis turístics culturals o esports en la naturalesa. Ja hem fet feries de promoció als diferents municipis i volem fer-les fora del territori de la reserva també”.
Atracció d’investigació
La biodiversitat d’una reserva de la biosfera permiteix atraure projectes d’investigació científica. La Universitat de València, per exemple, té el seu Observatori Astronòmic en Aras de los Olmos, en la Reserva del Alto Turia.
I és que l’Alt Túria va aconseguir en 2025 la declaració de Reserva Starlight que atorga la Fundació Starlight. Es va sumar així als poc més de 20 llocs del món que disposen d’aquest segell que certifica la qualitat dels cels nocturns d’un territori, un valor important per a l’atracció d’astroturisme i turisme científic.