Les xarxes socials i les plataformes peer-to-peer s’identifiquen com una de les principals causes de sobresaturació turística segons s’indica en estudis com el realitzat per al Parlament Europeu, “Overtourism: impacte i possibles respostes polítiques” (Peeters et al. 2018). Entre altres raons, s’adverteix que aquestes tecnologies acceleren el creixement i la concentració temporal i geogràfica dels fluxos turístics en certs llocs fruit de les recomanacions d’usuaris i les plataformes col·laboratives.
En aquest sentit, l’estudi realitzat per a la comissió de transports i turisme del Parlament inclou entre els principals reptes a abordar, la realització d’una avaluació exhaustiva del rol de les tecnologies de la informació (TIC) en l’aparició de la saturació turística.
Però poden aqueixes mateixes tecnologies ajudar a previndre el “overtourism”? El projecte europeu Herit-Data, en el qual participa Turisme Comunitat Valenciana, investiga com traure partit a les noves tecnologies de Big Data per a evitar la sobresaturació de les destinacions turístiques.
En el marc d’aquest treball, l’estudi Afrontant els reptes del “overtourism” en destinacions patrimonials i naturals a través de Open/BigData analitza els casos de València, Barcelona, Florència, Amsterdam, el Vall del rio Héraul i el Pont Du Gard a Occitània i l’enclavament Ancient Olympia, a Grècia occidental i apunta 8 formes d’aplicar la tecnologia Big Data per a millorar la gestió turística i previndre la saturació.
Informe complet i resum executiu de l’estudi “AFRONTANT ELS REPTES DEL OVERTOURISM EN DESTINACIONS TURÍSTIQUES PATRIMONIALS I NATURALS A TRAVÉS DE OPEN/BIG DATA”
Conéixer la saturació turística:
Eines de monitoratge en temps real del flux de persones. És el cas per exemple de Florència, on disposen d’un projecte (Data Science forsocial Good Europe) per a visualitzar el moviment de persones entre recursos turístics
Planificar la saturació turística:
Tecnologia per a avaluar la capacitat de càrrega de la destinació tant en el temps com en l’espai i establir patrons. A València, per exemple, s’està parametritzant l’afluència de públic a la Marina per a millorar l’experiència i aconseguir que la ciutadania s’apropie del lloc.
Zonificar la saturació turística:
Monitoratge de la concentració dels visitants per a establir unes zones i una connectivitat que permeta dissenyar escenaris alternatius per a l’experiència turística.
Governar la saturació turística:
Sistemes de control de dades diverses d’urbanisme, mobilitat i turisme tant públics com privats per a facilitar la governança turística com ha fet Benidorm amb el seu sistema certificat de Destinació Turística Intel·ligent.
Tecnologia al servei de les persones:
Monitoratge de la possible despoblació residencial com es va fer amb barris com el de Ciutat Vella a València on, a través d’aplicacions Dades obertes, es mostrava el procés de terciarización d’aquesta zona.
Del mesurament a l’acció:
Tecnologia per a donar millor informació al turista en funció del mesurament de dades, com s’està fent a Florència. Allí s’està creant un sistema que informarà en temps real als turistes a través de wifi en els seus telèfons del nivell de saturació de les àrees de la ciutat. Una senyalització universal (semàfors en verd, groc i roig) els orientarà durant la seua estada proposant rutes alternatives o convidant-los a visitar recursos menys coneguts. El mesurament de la saturació es realitzarà mitjançant les dades de les empreses de telefonia mòbil combinats amb sensors a la ciutat.
Paisatge urbà i saturació turística:
La tecnologia pot monitorar també el turisme en centres històrics o recursos patrimonials, com s’està fent a Àvila on s’han instal·lat 230 sensors.
Experiència i saturació turístiques:
Les noves tecnologies Big Data també que mesuren i controlen la saturació permeten a més millorar la qualitat que percep el visitant i afavorir una millor experiència. La Galeria Uffizia Florència, amb 3’4 milions de visites anuals, té un sistema basat en Big Data per a evitar esperes.