L’economia col·laborativa s’ha convertit en els últims anys en un fenomen matèria d’estudi i debat. Habitualment s’enfoca des d’una perspectiva solidària per al benefici mutu, entre altres aspectes per a l’estalvi de costos.
D’aquesta manera, si som estrictes amb el diccionari podem veure que: l’economia és, segons la RAE, l’administració eficaç i raonable dels béns. Per la seua banda, l’adjectiu col·laborativa suposa la idea de treballar amb una altra o unes altres persones en la realització d’aqueixa administració eficaç. Així doncs, l’economia col·laborativa sorgeix arran d’una nova forma d’utilitzar els recursos en la qual els usuaris comparteixen béns per a estalviar costos i impactes i pressuposa major eficiència.
No obstant açò són molts els dubtes que es plantegen sobre aquesta nova modalitat, sobretot perquè en alguns casos el plantejament i la seua aplicació no semblen ser tan col·laboratius com hauria de ser. És el cas de les plataformes digitals de lloguer d’allotjament, i ara també d’oferta d’experiències, que, com en el cas d’Airbnb s’han convertit en autèntics gegants econòmics.
Existeix llavors o no un clar benefici per a una de les parts? Han de considerar-se aquestes plataformes part de la denominada economia col·laborativa? Experts en turisme, dret i consum discrepen prou en aquest punt. Valoracions dels uns i dels altres es van plantejar en una jornada sobre “Intrusisme i Allotjament Turístic” celebrada recentment en el CdT de Gandia.
Luis Moreno, professor del departament d’Anàlisi Econòmica de la UA, considera que l’economia col·laborativa suposa una evolució en la innovació turística
En aquest sentit, Luis Moreno, professor del Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat d’Alacant, considera que l’economia col·laborativa suposa una evolució en la innovació turística de la mateixa manera que la robòtica és innovació en la indústria o els cursos MOOC (Massive Open Online Course) en educació. Segons Moreno, el fenomen AirBnB en allotjament és similar a l’impacte que va tenir l’aparició de Ryanair i els vols low cost en les aerolínies. Per aquest motiu, aposta per entendre que oposar-se a aquestes formes de negoci innovadores no serveix més que per a deixar d’evolucionar. La seua reflexió se centra en que hem d’adaptar-nos i l’adaptació passa per l’ús de les tecnologies de la informació. En principi la digitalització va aparèixer en l’origen, en la cerca de destinacions per part del turista, però després els canvis s’han produït ja en la mateixa destinació, amb noves formes d’oferta turística impulsades per l’economia col·laborativa i amb noves tecnologies de gestió intel·ligent de destinació. “Hem d’aprendre d’aquestes situacions i convertir-les en oportunitats”, assegura Luis Moreno. “És el que ha fet la banca davant l’aparició del bitcoin”, diu Moreno, qui destaca que ”han permès la seua evolució per a veure què pot aprendre el negoci tradicional d’aquesta nova moneda virtual”.
D’altra banda, Alberto Aznar, advocat de Econcult i consultor sobre plataformes digitals, exigeix deixar d’aplicar el concepte “economia col·laborativa” a determinades plataformes com aquestes. Assegura que AirBnb no és una simple intermediària ja que recomana preus, ofereix assegurances o serveis de recol·locació i hi ha empreses i professionals que la utilitzen com a canal de comercialització. Per aquest motiu, l’advocat especialista les diferència d’un altre tipus de plataformes com Bla Bla Car, que detecten si un vehicle sempre ofereix el mateix recorregut i eviten així l’ús per part de professionals. Segons Aznar, la gestió d’un allotjament turístic, almenys a partir de certs llindars, ha de ser considerada activitat econòmica i, per tant, tributar com a tal, no solament com a rendiment del capital immobiliari. Adverteix de la quantitat d’impostos que es deixen de recaptar amb aquest tipus de negoci on els preus no tenen IVA perquè no inclouen serveis hotelers (recepció, desdejuni, etc) i les companyies tributen en països de menor fiscalitat.
Per a Fernando Móner, president de l’Associació Valenciana de Consumidors AVACU, la clau està en si existeix o no ànim de lucre
Finalment, per a Fernando Móner, president de l’Associació Valenciana de Consumidors AVACU, la clau està en si existeix o no ànim de lucre. Ell parla de consum col·laboratiu entès com la voluntat d’un grup de consumidors de compartir despeses i fer un ús més eficient dels recursos, però açò és molt diferent al plantejament d’una empresa la fi de la qual és fer negoci. En tot cas, Móner recorda que l’economia submergida, l’intrusisme o la falsificació són fenòmens que afecten des de fa molt de temps a molts sectors: finances, sanitat, alimentació… i que malgrat les regulacions segueixen existint. Per açò, ell aposta per la conscienciació social i el consum responsable, crític i exigent. Per al responsable d’AVACU, ha de ser la demanda qui exigisca que l’allotjament estiga reglat, ho contracte pel canal que ho contracte. “No demonitzem gens, ensenyem a utilitzar bé la tecnologia”, assegura.