Aquest municipi alacantí, un dels més visitats de la Comunitat Valenciana, es pren molt de debò la sostenibilitat. Per açò ha implementat una bateria de mesures destinades a cercar l’equilibri entre el gaudi de les platges i el respecte per el passatge i el medi ambient.
La localitat costanera de Xábia és una de les més visitades de tot el nostre litoral. Especialment durant els mesos d’estiu. Milers de turistes de dins i fora de les nostres fronteres gaudeixen de les seues platges i innombrables cales. Compatibilitzar l’oferta de serveis amb una política de turisme sostenible és un dels grans reptes. I aquest municipi de la comarca de la Marina Alta els assumeix com a propis. La implantació d’una bateria de mesures sobre aquest tema és el que l’he valgut el premi de Turisme Comunitat Valenciana en la categoria de turisme sostenible.
OBJECTIU, UN TURISME SOSTENIBLE
“Quan arribem a l’ajuntament, prenem la determinació que havíem de anar per un altre camí. No només apostar per la promoció, sinó també per la planificació. L’objectiu, que Xàbia siga una destinació de turisme sostenible”, confirma l’alcalde José Francisco Chulvi. De fet, va ser tot el treball que es va desenvolupar principalment en 2017 el que ha acabe donant aquests fruits. “L’objectiu que ens marquem amb les mesures que prenem, especialment durant l’any passat, era afavorir aqueixa sostenibilitat. Cercar l’equilibri entre el gaudi de les nostres platges i cales i el respecte al paisatge i al medi ambient, la protecció i la preservació”.
Una sèrie de mesures de les quals tant els ciutadans que resideixen en la localitat tot l’any com els turistes ocasionals que la visiten cada estiu (entre ells milers de britànics, alemanys i francesos) es pogueren beneficiar. La protecció del medi ambient va operar a Xàbia en quatre àmbits fonamentals. Accés a cales i a coves marines, vigilància de fondejos en sòl marí i sòl urbanitzable a desclassificar.
RESTRINGIR EL PAS A LA CALA GRANADELLA
En el primer apartat, esgrimeix José Chulvi que d’una banda “es va restringir l’accés a la cala de la Granadella, de manera que el nombre de vehicles va quedar limitat”. Una vegada que estava cobert aqueix contingent “vam posar un transport públic, que l’any passat va ser un bus i enguany ha sigut un tren turístic. Aqueix mitjà baixa als turistes des d’un parc que tenim habilitat fins a la cala”. La mesura es va revelar com un èxit. Són prop de 20.000 usuaris els que ha recaptat el tren turístic durant l’últim estiu. En el mateix sentit, es preveu per a la pròxima temporada turística “implementar l’accés a la cala de la Barraca, per a regular-ho i que es faça en condicions de seguretat”.
Respecte al segon apartat, el dels accessos a les cales marines del litoral sud de Xàbia, ja arribant a la zona del Cap de la Nau, l’ajuntament va procedir a “abalisar-les per a prohibir l’accés a elles amb embarcacions a motor”. El resultat és que ara “es pot accedir a elles nadant o amb un caiac, però no amb motos d’aigua o xicotetes embarcacions”.
PROTECCIÓ DE LA PRADA DE POSIDÒNIA
La protecció de la flora marina, especialment de l’espècie autòctona de la Posidònia, ha sigut un altre dels objectius prioritaris del consistori en matèria de sostenibilitat. És per açò que José Chulbi recorda que han “incrementat les boies de fondege en unes 130”. Amb aquesta mesura s’aconsegueix reduir “els fondejos amb ancora”. D’aquesta forma, les plantes aquàtiques que perviuen en el substrat marí i li confereixen peculiar personalitat a la seua costa no es vegen danyades. En essència, es tracta de preservar el color i la salut del mediterrani.
I la quarta pota d’aqueixa política mediambiental ha sigut la desclassificació de sòl urbanitzable. El Pla General del municipi ha afectat a set milions de metres quadrats que ja no són edificables. El total a nivell de la Comunitat Valenciana és de trenta milions. Les xifres deixen clar que el percentatge que ocupa la localitat de la Marina Alta és més que considerable. Encara així, l’alcalde assumeix que en aqueix aspecte “encara queda molt de treball per fer”.
L’objectiu, segons Chulvi, “és que la sostenibilitat i l’experiència dels turistes siga òptima”. I que es puga gaudir de l’oferta de la ciutat “sense aglomeracions”. Qualifica com a “excel·lent” l’acolliment que aquestes mesures han tingut entre la ciutadania i els turistes, malgrat el “rebuig inicial” que en alguns casos puga generar en algun empresari que posseïsca interessos en la zona. De fet, el corol·lari a tota aquesta sèrie de polítiques de turisme sostenible es va escenificar en un fet. A l’octubre de l’any passat Xábia va acollir el Mediterrània Fòrum, un fòrum de destinacions mediterrànies sostenibles que va comptar amb la participació d’experts de tot l’arc mediterrani, “des d’Itàlia a Balears, passant per Catalunya, França o Almeria”, i en el qual es va debatre a fons sobre la problemàtica que tots aquests territoris comparteixen i les seues possibles solucions.