1.800 milions de persones viatjaran pel món en 2030, segons la OMT. La segmentació experiencial de la demanda i la cerca de nous perfils és l’estratègia triada per les administracions turístiques per a aconseguir un turisme més cosmopolita i sostenible. Però…

QUÈ ÉS TURISME COSMOPOLITA I QUÈ NO HO ÉS?

Segons la RAE, l’adjectiu cosmopolita té tres accepcions concretes:

  1. Dit d’una persona: Que s’ha mogut o es mou per molts països i es mostra oberta a les seues cultures i costums.
  2. Dit d’un lloc o d’un ambient: On conflueixen persones de diverses nacions, costums, etc.
  3. Dit d’un ésser viu: Que habita o pot habitar en la major part de llocs i climes.

Així doncs, encara que en una primera aproximació es pot associar aquest perfil al del turisme urbà amb preferència per la cultura o les compres, la seua caracterització resulta més complexa.

Segons informes de Turisme Comunitat Valenciana i Turespaña, es tracta d’un turista:

  • Transversal, no geolocalitzat
  • Fa més de 3 viatges a l’any en estades més reduïdes i espaiades i no necessàriament en temporada alta
  • Gasta un 20% més que el turista mitjà
  • Li interessa descobrir els atractius típics, no diluïts en la globalització. Respecta l’entorn local.
  • És hedonista, li agrada gaudir experiències autèntiques: enogastronomía, compres, art i cultura
  • És sensible a la preservació mediambiental i consumeix preferentment productes locals.
  • Marca tendències de viatge

Així doncs, aquest client concret reporta beneficis estratègics per al turisme de la Comunitat Valenciana:

  • Desestacionalitza
  • Incrementa la rendibilitat
  • Contribueix a la sostenibilitat
  • Prescriu destinació

Turespaña estima que aquest segment suposa uns 32 milions de persones en el món, uns 25 milions a Europa (concentrats a Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i Holanda) i uns 7 milions a Estats Units i Canadà.

QUÈ FER PER A CAPTAR AL TURISTA COSMOPOLITA?

És evident que tot el sector turístic pot coincidir en els beneficis del turisme cosmopolita, però la clau ara és determinar quina és la millor estratègia per a captar-ho, per què unes destinacions es posicionen en aquest segment i uns altres no.

Algunes de les claus destacades en la jornada sobre turisme cosmopolita passen per:

  • La diferenciació i selecció de target
  • La gestió integral i la governança col·laborativa per a adaptar oferta i destinació
  • La tecnologia per a una gestió intel·ligent
  • La personalització de l’experiència
  • La connectivitat

L’ESTRATEGIA DE TURISME COMUNITAT VALENCIANA

Des del sector públic, l’estratègia de Turisme Comunitat Valenciana passa per la promoció dels valors mediterranis i la sensibilització social al voltant de l’hospitalitat cap al viatger tal com van destacar en l’esmentada jornada tant el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, com la directora general de Turisme, Raquel Huete.

En 2018 Turisme CV realitzarà 22 accions enfocades a aquest segment, entre elles un fam trip amb touroperadors de Regne Unit especialitzats en turisme cosmopolita, un desdejuni de treball amb agències especialitzades d’Itàlia o unes jornades amb agències d’Israel.

Consulta el Pla de Màrqueting 2018 de Turisme Comunitat Valenciana

Turespaña per la seua banda es proposa com a objectiu la generació de 1150 milions d’euros en ingressos per turisme internacional cosmopolita a Europa i Estats Units fins a 2020.

Consulta el Pla de Màrqueting 2018-2020 de Turespaña

Els aeroports d’Alacant, València i Castelló, per la seua banda, segueixen augmentant la connectivitat i sumen connexions directes amb més de 150 destinacions.

La visió del sector privat

Des del sector privat, la clau és l’agilitat en l’adaptació dels recursos, la cultura del detall i el servei personalitzat per a aquest segment. En aquest sentit, la presidenta de l’Associació Provincial d’Hotels d’Alacant, Isabel González, també present en la jornada, feia autocrítica i es preguntava si quan un hoteler decideix renovar el seu establiment es planteja per a qui ho renova, què vol transmetre quan decideix un preu… Igualment, va remarcar la necessitat d’una formació del personal més aplicada al treball real en el sector i a les demandes d’aquests nous segments.

Temas enlazados |