MDN

Suscríbete a Turisme CV Magazine

Ens desplacem fins a Algemesí per a esbrinar si els béns immaterials declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO ofereixen rendiment turístic

Va ocórrer la vespra de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Representants de països tan dispars com Corea del Sud, Iran, Palestina, Eslovàquia, Sri Lanka, Iran, Filipines, Itàlia o Xina es reunien en l’ajuntament d’aquesta localitat de la Ribera Alta. Alguna cosa inimaginable fa tan sol uns anys. Però, què feien allí fins a 22 delegacions internacionals? A tots els uneix un vincle: provenen de ciutats que mantenen tradicions, arts, usos socials o actes festius i culturals que han sigut declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. I assistien a la reunió anual de l’organisme que agrupa a aquests municipis: la ICCN, Xarxa de Cooperació Interurbana per a la Salvaguardia del Patrimoni Cultural Immaterial, per les seues sigles en anglès.

Alcaldes de ciudades Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad de diferentes lugares del mundo acudieron a la asamblea de la ICCN celebrada a principios de septiembre en Algemesí. En el centro, la alcaldesa de Algemesí, Marta Trenzano.

Alcaldes de ciutats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de diferents llocs del món en l’assemblea de la ICCN celebrada a principis de setembre a Algemesí. En el centre, l’alcaldessa d’Algemesí, Marta Trenzano.

CIMERA DE CIUTATS PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT

Ens desplacem fins a Algemesí per a esbrinar si els béns immaterials declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO ofereixen rendiment turístic. A la Comunitat Valenciana tenim sis fites que han sigut incloses en aquesta llista. Són el Misteri d’Elx, el projecte pedagògic del Centre de Cultura Tradicional del Museu Escolar de Pusol (Elx), el Tribunal dels Aigües de la Vega de València, la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, la Festa dels Falles de València i la Dieta Mediterrània. A aquesta llista cal afegir els tres béns materials de la Comunitat Valenciana que també són Patrimoni de la Humanitat: el Palmerar d’Elx, la Llotja de València i les pintures rupestres de l’Arc Mediterrani.

El Misteri d'Elx fue la primera manifestación cultural de la Comunitat Valenciana que fue declarada Patrimonio Cultural Intangible de la Humanidad.

El Misteri d’Elx va ser la primera manifestació cultural de la Comunitat Valenciana que va ser declarada Patrimoni Cultural Intangible de la Humanitat.

L’alcaldessa d’Algemesí, Marta Trenzano, que presideix la reunió de la ICCN, destaca l’objectiu de conservació patrimonial però apunta també la importància del màrqueting: “La marca UNESCO sempre ven, poder posar aqueix logo en la cartelleria i tots els mitjans que utilitzes per a promocionar la teua festa o el teu patrimoni et dóna prestigi. Sobretot des del punt de vista del turisme, i especialment del turisme cultural. Hi ha molta gent d’Àsia que ve a la recerca d’experiències que tinguen més que veure amb les emocions, amb les vivències personals, amb explicar històries i relats”.

Però no acaben ací els beneficis per a aquest municipi: “Sense aquesta declaració haguera sigut impensable que ens conegueren a Japó. I enguany ve a la processó un grup de turoperadores d’aqueix país perquè fa uns mesos, la Generalitat Valenciana va organitzar un viatge a Xina i Japó. Una de les experiències que els van oferir va ser la d’Algemesí, i els va atraure. Açò ens permet liderar aqueix turisme de l’experiència, de les tradicions, de les arrels. No és un turisme de platja i muntanya, passa una vegada a l’any i has de venir aqueix dia si vols veure-ho. És una cosa diferent”.

Algemesí será sede de la oficina de la ICCN, organismo que agrupa a las ciudades que son Patrimonio Inmaterial Cultural de la Humanidad.

La Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí va ser declarada Patrimoni Immaterial Cultural de la Humanitat en 2011.

ALGEMESÍ SERÀ LA NOVA SEU DE L’OFICINA MUNDIAL DE LA ICCN

No obstant açò, no tots els municipis obtenen els mateixos beneficis. Gangneung, a Corea del Sud, celebra dos festivals que són Patrimoni Immaterial de la Humanitat. I a més és la ciutat que ha albergat l’oficina mundial de ICCN des de 2004. Segons ens explica el seu alcalde, Kim Hangeum, “aquest reconeixement ha sigut doble: per al festival Danoje, que homenatja a l’agricultura coreana, i per al Nongak, que també té inspiració agrícola i incorpora música amb instruments tradicionals i ball”.

Marta Trenzano, alcaldessa d’Algemesí: “Sense aquesta declaració haguera sigut impensable que ens conegueren a Japó”

Hangeum ens explica que Danoje “ja era gran a nivell nacional, i el reconeixement no s’ha traduït en un augment en el nombre de turistes que venien d’altres llocs a veure el festival”. No obstant açò, el nou estatus ha impulsat al Govern de Corea del Sud a incrementar substancialment la seua aportació al pressupost, “la qual cosa s’ha traduït en un major nombre d’esdeveniments en cada edició”, assenyala. I també parla de l’impacte en la població: “Gangneung pot dir que és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i arran d’açò, els ciutadans senten molt orgull”. Hangeum ens fa un anunci que també suposa un orgull, en aquest cas per a la Comunitat Valenciana: “A partir del pròxim any, l’oficina mundial de ICCN estarà a Algemesí”.

Jehad Khair, alcalde de Beit Sahour (Palestina) y Kim Hangeum, alcalde de Gangneum (Corea del Sur), hasta ahora ciudad sede de la ICCN.

Jehad Khair, alcalde de Beit Sahour (Palestina) i Kim Hangeum, alcalde de Gangneum (Corea del Sud), fins ara ciutat seu de la ICCN.

Per la seua banda, Jehad Khair, alcalde de Beit Sahour, també present en la reunió, remarca que el reconeixement de la UNESCO “ha posat a Palestina en el mapa cultural del món, i d’aquesta manera és indubtable que la gent sap més de la nostra cultura i les nostres tradicions”. Allí són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat dos fites: “La primera és la il·luminació de l’arbre de Nadal, el major esdeveniment que ocorre en Beit Sahour i en altres ciutats cristianes de Palestina, com Belén i Ramallah. La segona és la Pasqua de Resurrecció. Encenem vés-les, el bisbe entra en el lloc on va ser enterrat Jesús i resa pel miracle”. Encara que no coneix els percentatges d’increment de visitants, situa entorn dels dos milions el nombre de turistes que visiten la zona cada any.

UN TURISME DE QUALITAT QUE FRENA EL RISC DE GENTRIFICACIÓ

L’italià Natale Giordano és un dels experts més qualificats de tota Europa per a parlar de béns materials i immaterials. No de bades, és manager de la IV Comissió de COPPEM, el comitè que associa a més de 200 autoritats locals i regionals de 26 països de l’Europa Mediterrània i deu del nord d’Àfrica. I des de fa dos anys és també el director de l’oficina del ICCN a Europa i el Mediterrani. Ell sap perfectament les implicacions que un ben siga declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. I també està a Algemesí.

Natale Giordano es manager de la IV Comisión de la COPPEM y es también el director de la oficina del ICCN en Europa y el Mediterráneo.

Natale Giordano a Algemesí, ciutat on ha fet molt bons amics. És manager de la IV Comissió COPPEM i director de l’oficina ICCN a Europa i el Mediterrani.

“És obvi que molts dels líders d’opinió del ICCN coneixen la festa i la difonen després que haja sigut inclosa en la llista”, arranca Giordano. “Açò és molt important per a aquest municipi. Vaig ser convidat en funció del meu càrrec l’any passat, vaig escriure molts articles i vaig difondre amb l’ajuda del meu equip vídeos i fotografies en les nostres xarxes socials per a donar visibilitat a Itàlia, Txèquia i França a la festa de la Mare de Déu de la Salut. I jo no sóc un líder d’opinió!”, afig amb modèstia.

Kim Hangeum, alcalde de Gangneum (Corea del Sud): “El reconeixement no s’ha traduït en un augment en el nombre de turistes, però els ciutadans senten molt orgull i el Govern ha incrementat el seu suport econòmic”

Segons l’italià, “es pot mesurar l’impacte de la participació en una xarxa com ICCN a llarg termini. Pots fer una cerca en Google ara i dins de dos o tres anys i comparar el nombre de resultats. T’assegure que van a ser molts més”. Encara així, no estem parlant d’un turisme de masses. “És un turisme de qualitat. Estar en la llista de la UNESCO implica una revaloració que frena el risc de gentrificación i promou, en aquest cas, el turisme cultural, que és de qualitat i sostenible”. Giordano subratlla que el ICH (Intangible Cultural Heritage) “està estretament connectat amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU”.

Como no podía ser de otra manera, el tribunal más antiguo de Europa, el Tribunal de las Aguas, también está en la lista de la UNESCO.

Com no podia ser d’una altra manera, el tribunal més antic d’Europa, el Tribunal de les Aigües de la Vega de València, també està en la llista de la UNESCO.

Un altre dels punts que l’italià considera molt importants és l’inici del procés: “No ha de partir des de les administracions locals, sinó de les comunitats que senten la necessitat de salvaguardar les seues tradicions. Si és de dalt a baix, estigues segur que naix sense futur. Solament un procés participat que vinga de la comunitat té la possibilitat de tenir bons resultats”.

VALORAR I SALVAGUARDAR LAS TRADICIONES ANTIGUES AJUDA A CONSERVAR LA COHESIÓ SOCIAL

Si hi ha algú a la Comunitat Valenciana que pot parlar amb coneixement dels beneficis de ser Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO és Luis Pablo Martínez, inspector de Patrimoni Moble de la Direcció general de Cultura i Patrimoni de la Conselleria d’Educació, Recerca, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana a Alacant. Està darrere de l’expedient que va acabar amb la declaració del Palmerar d’Elx com a Patrimoni de la Humanitat. A aqueix primer van seguir els de béns immaterials: el Misteri d’Elx, el Tribunal dels Aigües i el Museu Escolar de Pusol, que també van comptar amb la participació de Martínez.

Luis Pablo Martínez y Natale Giordano tras la inclusión en la lista de la UNESCO del proyecto pedagógico del Centre de Cultura Tradicional del Museu Escolar de Pusol (Elx).v

Luis Pablo Martínez i Natale Giordano brinden després de la inclusió en la llista de la UNESCO del projecte pedagògic del Centre de Cultura Tradicional del Museu Escolar de Pusol (Elx).

Aquest expert recalca l’especial implicació de la ciutadania en els projectes immaterials: “Quan inscrivirem al Palmerar, un ben material, estàvem a Austràlia, on es va dur a terme la reunió que va acabar amb la inclusió del Palmerar en la llista. A Elx va haver-hi una festa quan es va conèixer la notícia, però en tornar d’Austràlia ja no hi havia rastre de les celebracions. No obstant açò, quan vam fer el mateix amb el Misteri, va haver-hi tres dies de festa. La diferència està que el patrimoni immaterial és patrimoni viu; es reconeixen activitats que desenvolupen les persones. És una distinció que comparteixes amb els teus pares, els teus amics, els teus veïns. I les persones reaccionem amb entusiasme, que és molt contagiós”.

Natale Giordano, director de l’oficina del ICCN a Europa i el Mediterrani: “No estem parlant d’un turisme de masses, sinó d’un turisme de qualitat”

Un extrem en el qual coincideix Natale Giordano: “Valorar i salvaguardar les tradicions antigues és una de les millors maneres de conservar la cohesió social. Sé perfectament què significa per a la comunitat local d’Algemesí la cohesió social de la festa. Molts veïns estan implicats en la preparació durant els mesos previs. La Generalitat ha sigut molt intel·ligent per donar suport, a través del seu departament de Turisme Comunitat Valenciana, a les sis candidatures que han aconseguit ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat”. No de bades, som una de les regions amb més entrades en la llista: “En termes de població i extensió, devem ser una de les més reconegudes a nivell mundial”, aventura Luis Pablo Martínez. “Si fem un càlcul de traç gruixut, eixim a quasi dos per milió d’habitants. I pot haver-hi més, ja que al novembre seran avaluades les candidatures de les tamborades i de la pedra en sec”.

VAL LA PENA SEGUIR PROMOVENT CANDIDATURES

Quant a la rendibilitat turística, Martínez parla d’un repte a abordar i de treball previ. “Abans de promoure l’accés convé fer un estudi i una anàlisi estratègica per a conèixer amb exactitud la situació d’aqueix ben i com es pot veure afectat per l’activitat turística. És obligat arbitrar mesures que permetan fer-ho sostenible”. I posa un exemple eloqüent: “És molt interessant el que va ocórrer amb la Tomatina quan l’ajuntament va començar a regular l’accés. Açò ha ajudat als veïns a reapropiarse de la seua festa. Fa uns anys, la invasió era tan gran que no permetia als habitants de Bunyol gaudir de la seua pròpia tradició”.

La tomatina es el ejemplo de fiesta de arraigo popular que se vio amenazada por la masificación hasta que se restringió a los turistas.

La tomatina és l’exemple de festa d’arrelament popular que es va veure amenaçada per la massificació fins que es va restringir l’entrada de turistes. Foto: José Luis Bort.

Encara que Martínez es mostra cautelos, reconeix l’enorme potencial d’aprofitament turístic de la Comunitat Valenciana. “Per exemple, les festes de Moros i Cristians: se celebren en diferents localitats al llarg de tot l’any, circumstància que permet oferir un extens calendari festiu a l’efecte de promoció turística, perquè l’oferta siga accessible als que vénen de fora. Per açò és molt convenient perseverar en la identificació, el reconeixement i la protecció jurídica dels béns culturals immaterials en aplicació de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià. Val la pena seguir proposant candidatures perquè contribueixen a reforçar la presència de la Comunitat Valenciana a escala internacional i a promoure la cooperació amb altres pobles”.